Arts escèniques

TEATRE

TNC de plata

El TNC completa les seves primeres 25 temporades amb més de 5 milions d’espectadors entre les funcions a les Glòries i arreu de Catalunya

Els títols amb més assistència són d’abans del 2017, perquè posteriorment hi ha moltes més obres cada curs i s’han escurçat les estades a les sales Petita, Gran i Tallers

Més de cinc milions d’espectadors. El TNC ha celebrat aquesta temporada el seu 25è aniversari. La trajectòria del teatre que impulsa el Departament de Cultura comença a ser llarga i s’hi pot anar detectant l’increment de públic segons les polítiques que assumeixi cada direcció artística. D’entrada, sobta que els títols més taquillers siguin tots d’abans del 2017. La política del TNC ha impulsat més producció i exhibició amb les direccions de Xavier Albertí i, ara, de Carme Portaceli. Aquesta diversitat, comenten fonts del TNC, “equival a més varietat, més diversitat de públic i més oportunitats per a la professió”. El TNC procura no crear la seva programació a partir de les ocupacions o recaptació. El contracte programa preveu que el TNC revisiti obres del patrimoni i doni l’oportunitat a noves autories. Probablement, el cas més paradigmàtic és El mètode Grönholm, de Jordi Galceran, que va obrir el cicle T6 de creació contemporània i que s’ha convertit en un veritable fenomen mundial.

Tot i que el gros dels espectadors provingui del teatre de les Glòries, a Barcelona, no és gens testimonial el volum de públic que veu les produccions del TNC fora de les tres sales titulars (Sala Gran, Sala Petita i Tallers): més de dos milions d’entrades venudes. Si els primers anys el TNC promovia les gires amb un equip tècnic incorporat, de seguida es va buscar una fórmula per no encarir els bolos. Ha estat una política que ha anat evolucionant per oferir unes actuacions amb el repartiment titular i a uns costos assumibles per als ajuntaments. Molts cops, s’ha tendit a programar coproduccions amb companyies. Així, el TNC cedeix l’escenografia a les companyies perquè puguin gestionar-se elles mateixes temporades i gires. Hi destaca la temporada 2004/05, en què consta la temporada de Mar i cel (estrenada a la Sala Gran i que posteriorment va fer estada al Teatre Victòria).

El Teatre Nacional de Catalunya, en realitat, històricament ha registrat unes ocupacions que voregen el 70% de mitjana durant totes les temporades, una ocupació més que notable respecte a les assistències als teatres de Barcelona. Hi ajuda que s’hi programin intèrprets reconeguts i que s’hi facin produccions amb escenografies ambicioses (sobretot per a la Sala Gran) que sedueixen àmplies capes de públic. Va ser acceptat, per exemple, que es programés Agost, de Tracy Letts (86.426 espectadors), perquè, tot i considerar-se una obra comercial, s’entenia que cap productora podria assumir els costos del repartiment i disposar de l’espectacularitat de l’escenografia.

Si no es pot competir amb els èxits de taquilla d’altres anys (perquè la programació no ho permet), sí que aquesta diversitat ha permès explotar els abonaments. Aquest 2022/23 s’ha batut el rècord: 5.573 abonats. I és significatiu que 1.010 persones són joves de fins a 35 anys, diuen fonts del TNC.

La preocupació pel públic s’inicia el 2017, en què per primer cop es detecta un canvi d’hàbits “amb l’aparició del consum digital”. La crisi de la pandèmia va consolidar encara més aquest hàbit. Els primers mesos de recuperació, van deixar d’existir les entrades venudes anticipadament. Sembla que aquella tendència negativa s’ha desaccelerat, sobretot en la segona meitat d’aquesta temporada. Aquest curs, la mitjana d’ocupació és del 75,7% (108.457 espectadors), en una temporada encara per completar. Tot i així, des del servei de venda d’entrades consideren que no és circumstancial el canvi d’hàbits per la pandèmia: “Com a societat, hem canviat, i el públic també ho ha fet. Haurem d’analitzar a partir d’ara com és el públic postpandèmia per adaptar-nos de la millor manera possible a les seves necessitats”, admeten.

Un dels mèrits de la primera directora artística del TNC ha estat traslladar les produccions fora de Catalunya. Si fins llavors es produïen gràcies a la col·laboració amb companyies (com ara La Veronal i el seu Opening night), fa pocs dies s’ha fet una gira de Terra baixa a Brussel·les, i pròximament es representarà L’alquimista en català al KVS, en una producció compartida entre aquest equipament de Brussel·les i el TNC.

Les xifres
5.573
abonaments
s’han assolit aquesta temporada. S’ha batut el rècord dels 25 anys, després de dos anys de pandèmia.
178
funcions
s’han fet d’‘El somni de Mozart’, l’obra que més temps ha estat al TNC.
324.024
espectadors
han vist ‘Mar i cel’ si se sumen l’estada al TNC (Nadal 2004) i les dues temporades al Victòria (fins al juny del 2005) i el 2005/06.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona