Astrud Gilberto, la “noia” d’Ipanema

Dia trist per a la música al Brasil i a la resta del món, sobretot pels amants de la bossa nova i d’una cançó que ha enamorat diferents generacions, “Garota de Ipanema”. Astrud Gilberto, la veu de la versió més universal del tema, ha mort als 87 anys a Salvador de Bahía, la seva ciutat natal, segons ha confirmat la família.

La relació de Gilberto amb la cançó és digna d’una Ventafocs moderna. Astrud va acompanyar el seu marit, João Gilberto, el 1963 a un dels millors estudis de Nova York per gravar una versió del tema, ja molt popular al seu país des que Vinícius de Moraes i Antônio Carlos Jobim el van escriure i gravar per primer cop (1962). El projecte incloïa tota una institució del jazz als EUA, el saxofonista Stan Getz. el mateix Jobim i Gilberto, que tocava la guitarra. Va ser aquest qui va proposar a la seva dona, tot i que aquesta no tenia experiència, que cantés algunes estrofes de la cançó. En l’àlbum, publicat el 1964 amb el nom “Getz/Gilberto” el nom d’Astrud, que tenia 22 anys, no va aparèixer als crèdits però la reacció dels oients va ser immediata. Tothom volia saber qui era la “noia d’Ipanema” del disc.

L’èxit popular la va catapultar a la fama en l’era d’or de la música brasilera i de la bossa nova. Més endavant es va separar de Gilberto però va ser tan coneguda com ell. Va col·laborar amb Chet Baker, Ennio Morricone, George Michael, entre d’altres figures internacionals. Als setanta va començar a escriure les seves pròpies cançons i el 2002 va ingressar en el Saló de la Fama del música llatinoamericana. Gilberto també era pintora i una gran defensora dels animals, una lluita de la quan va escriure un llibre.