Mor als 90 anys el reconegut escultor i jesuïta Cinto Casanovas

Cinto Casanovas i Corderroure, històric escultor català i rector jesuïta, va morir divendres als 90 anys, segons ha confirmat el Bisbat de Lleida. Casanovas, fràgil de salut els últims mesos, va morir a la infermeria de la Companyia de Jesús a Sant Cugat del Vallès. Casanovas ha estat aquests últims anys rector a la parròquia de Raimat i també a Verdú, on hi va tenir els últims anys la seva casa taller. També va ser durant vint anys membre del comitè coordinador europeu de jesuïtes artistes, que tenen l’objectiu d’integrar la vocació artística amb la religiosa.

Casanovas va néixer el 25 de gener del 1933 a Santpedor (El Bages). Com a escultor va treballar el fang, la fusta, la pedra, el ferro i el bronze. “Estimava els materials i els coneixia”, assenyala la nota del bisbat. Va ajudar a fer les reproduccions de Montgarri, Mur, Erill la Vall i tenia obra escampada per tot Catalunya i també en diferents països ciutats europees (Florència i Roma) i dels Estats Units, on va fer exposicions a Filadèlfia, Baltimore i Washington. Va rebre multitud d’encàrrecs religiosos i civils.

Va aprendre l’especialitat de fosa de bronze a Itàlia de la mà de fonedors professionals. La va implementar en les seves obres amb la tècnica de la cera perduda. És conegut també perquè va desenvolupar una escultura abstracta pròpia en diferents formats.

Casanovas va compaginar els estudis teològics amb els de les Belles Arts a l’Escola Sant Jordi i a la Universitat de Barcelona, en la qual es va graduar el 1972. Acabada la formació es va instal·lar a Sarrià i durant 25 anys va combinar la creació de les seves primeres obres d’art amb la docència de dibuix tècnic abans de traslladar-se al seu taller de Verdú. El primer treball de l’artista, en bronze, és el de Sant Martí de Tours, a la parròquia del poble de Tous (Anoia). Durant dècades va vetllar pel manteniment i millora de l’Església del Sagrat Cor de Raimat, considerada una joia del modernisme català de l’escola d’Antoni Gaudí. Algunes de les seves obres més reconegudes es poden veure, a banda de la seva estimada parròquia de Raimat, a Sant Martí de Sesgueioles, Salamanca, Santa Maria d’Igualada, la Plaça Major de Vic, al Castell de Claravalls (Tàrrega), la parròquia de Sant Ignasi de Lleida, el Col·legi Claver (Lleida), Altet, Bellcaire, Santa Maria de les Besses, Os de Balaguer, Premià de Mar, Vilagrassa, Verdú, Tremp, Can Bellvitge (Girona), Roma, Tremp, La Seu de Manresa i Vilosell.

La cerimònia de comiat ha tingut lloc avui a Sant Cugat del Vallès.