Cinema

Víctor Iriarte

Director de cinema

“El mapa és la possibilitat de canviar de destí”

Víctor Iriarte (Bilbao, 1976) pertany a una generació que es planteja coses sobre el franquisme i la Transició que les generacions de l’època van obviar. Com per exemple els nadons robats. En parla a Sobre todo de noche , que s’acaba d’estrenar. Lola Dueñas encarna una dona obsessionada pel robatori del seu nadó que, amb el temps, acaba localitzant el seu fill biològic (Manuel Egozkue), ja adult, i la mare biològica (Ana Torrent).

El títol remet a la foscor, però és també un film lluminós.
Sí. I a més justament hi ha un itinerari geogràfic de la pel·lícula que té molt de road-movie: comença en un Madrid més nocturn i de thriller i acaba en un Portugal a la vora del riu Duero amb llum de capvespre. Hi ha alguna cosa de transició de clar a fosc.
És una pel·lícula sobre violència, però sense mostrar-ne.
A la nostra pel·lícula no hi ha violència física, però hi ha diferents tipus de violència. Per exemple, en el cas de Vera, la violència que neguin la seva història. Quan demana informació a qui n’hi ha de donar, l’Estat, en aquest cas les institucions, sobre on és el seu fill, li diuen que el seu fitxer no és allà, que el seu cas no existeix.
Hi ha la voluntat de denunciar els casos reals de nadons desapareguts a Espanya?
Sí. Ha passat en totes les dictadures. Al principi s’exerceix com un càstig, als perdedors i les perdedores de la guerra, com en el cas d’Espanya. Va succeir també a l’Argentina. L’origen combina diversos elements. Per una banda era una imatge que jo tenia: dues dones a la vora d’un riu, a l’hora de la migdiada, dormint una al costat de l’altra, i una tenia les ungles pintades de vermell. I d’altra banda, el que té a veure amb allò històric. Jo soc del 1976, la meva generació té una distància respecte a com ens han explicat les nostres mares i pares i les nostres escoles la nostra història recent de la dictadura, de la democràcia, la Transició. Però ja hi ha una distància que ens permet revisar de forma crítica. I un es comença a fer preguntes, a dubtar respecte a com ens han explicat les coses, respecte a si va ser tan modèlica o no. Això també parla d’un tipus de violència que té a veure amb el poder, amb la impunitat, amb com s’han fet les coses.
Ho deixa ben clar quan mostra imatges d’arxiu del franquisme, però també de la Transició, ls líders dels partits...
Totes les institucions van continuar sent les mateixes. Simplement un dia s’estava posant un segell en què apareixien unes jou i unes fletxes i l’endemà era un segell en què apareixia una corona. Gairebé fins avui dia estem vivint conseqüències que tenen a veure amb ferides obertes d’un fet traumàtic, que és una guerra civil. Aleshores, tot això per a mi era un espai d’interès i de preguntes, i que té a veure amb com la meva generació pot observar això que ens han explicat i revisar-ho. Jo entenc que la meva mare i el meu pare m’explicassin que per a ells el més important va ser que acabés la dictadura. L’arribada de la democràcia, òbviament, va ser un moment de canvi i d’il·lusió, i es va fer el millor possible. Però han d’entendre que la nostra generació pot fer una sèrie de preguntes.
És una pel·lícula que comença amb mapes. Representen el viatge físic dels tres protagonistes, però també el seu viatge interior?
Els mapes tenen molta importància a la pel·lícula. Una de les primeres imatges és un mapa sobre el qual sona una música molt hitchcockiana. Per una banda té a veure amb la recerca de Vera [Lola Fuentes], que col·lecciona objectes i els punxa en aquests mapes. És un personatge amb un cert fetitxisme. El mapa sempre és un inici d’aventura, és l’entrada a una història. En el moment en què un es posa a revisar un mapa, pot jugar a imaginar què seria a tal lloc, hi ha la possibilitat de ser un altre, de canviar el destí, que jo crec que està molt relacionada amb els mapes, també.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

TEATRE

El Teatre Romea recrea l’humor cínic de Thomas Bernhard

BARCELONA
audiovisual

Ferran Cera substitueix Jordi B. Oliva com a president de la federació PROA

barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

Cap Butaca Buida ja ha venut la meitat de les 60.457 entrades del 16 de març

BARCELONA
art

L’exposició col·lectiva ‘Ecofeminisme 2024’ s’inaugura avui a Vilablareix

vilablareix
Cultura

Una mostra denuncia el maltractament d’animals

Tarragona
Literatura

Girona i Berga commemoren els 50 anys de la mort d’Aurora Bertrana

Girona
Arts escèniques

La Planeta i el Teatre Municipal posen el focus a la salut mental

Girona
Cultura

Restauren la façana del Pretori

Tarragona
Cinema

Rosa Vergés presenta ‘Boom Boom’ restaurada per la Filmoteca

Girona