Cinema

Crítica

cinema

Una dona sota sospita

Un home (Samuel/Samuel Theis) apareix mort a l’exterior de la seva casa a prop de Grenoble, on convivia amb l’esposa (Sandra/Sandra Huller) i el fill de tots dos, un nen (Daniel/Milo Machado) amb problemes de visió (a causa d’un accident) que descobreix el cadàver després de passejar amb el seu gos, el primer que s’adona que passa alguna cosa estranya. La dona, una escriptora alemanya que cultiva l’anomenada autoficció, feia la migdiada després d’una entrevista amb una periodista que marca l’inici d’Anatomía de una caída, títol que anuncia la dissecció (o, de fet, les disseccions) que aborda aquest film amb què la francesa Justine Triet va guanyar la Palma d’Or a Canes.

L’home, doncs, ha mort a causa d’una caiguda. Un accident? En principi, ho sembla. Però ho posa en dubte que, amb un cop de cap previ, Samuel hagi caigut des de poca altura. Un suïcidi? Es diu que estava deprimit, en part a causa de sentir-se frustrat com a escriptor. Un assassinat? El fiscal, en tot cas, creu que hi ha prou indicis per inculpar Sandra. És així que l’escriptora serà sotmesa a un judici, que estructura la pel·lícula, de manera que, durant el seu curs, es procedeix a diverses disseccions. Una és pròpiament la del cas, sense que quedi clar si s’ha arribat a la veritat dels fets. Una altra és la d’una parella, el malestar de la qual es fa evident amb la reproducció d’una discussió virulenta (registrada per Samuel sense que l’esposa ho sabés) que recorda les batalles campals dels matrimonis explorats per Ingmar Bergman. l, finalment, hi ha la d’una dona a través d’una mentalitat patriarcal que a la vegada és disseccionada. Això perquè, al capdavall, Sandra és jutjada socialment, a través del fiscal i dels mitjans de comunicació, pel seu comportament: no sembla prou afectada per la mort del marit, se suposa que escriure ha fet que desatengués el fill i, a més, ha estat infidel tenint una relació lèsbica.

Sense oblidar la seva inquietud respecte d’un nen que difícilment sortirà indemne del que ha passat, Triet, doncs, recorda que se segueix sospitant d’una dona que, apartant-se de rols encara establerts, ni es mostra vulnerable ni busca la simpatia. El film és sòlid i implacable, essent la seva virtut i potser també el seu defecte: per molt que contingui ambigüitats, és poc subtil i potser es fa difícil trobar-hi forats per on mirar-la lliurement, sense sentir-se una mica aclaparat.

Anatomía de una caída
Directora: Justine Triet
Estat francès, 2023


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

Lluc publica l’EP ‘Totes les veus ara són ecos’, des del Baix Montseny

sta maria de palautordera
MÚSICA

Palau 100: De Viena a Rufus Wainwright

BARCELONA
LLETRES

Col·loqui internacional sobre l’espai trobadoresc i les dones, a Barcelona

barcelona
TEATRE

El Teatre Romea recrea l’humor cínic de Thomas Bernhard

BARCELONA
audiovisual

Ferran Cera substitueix Jordi B. Oliva com a president de la federació PROA

barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

Cap Butaca Buida ja ha venut la meitat de les 60.457 entrades del 16 de març

BARCELONA
art

L’exposició col·lectiva ‘Ecofeminisme 2024’ s’inaugura avui a Vilablareix

vilablareix
Cultura

Una mostra denuncia el maltractament d’animals

Tarragona
Literatura

Girona i Berga commemoren els 50 anys de la mort d’Aurora Bertrana

Girona