Arts escèniques

TEATRE

El TNC fa un cabaret polític per revisar la consciència europea a ‘La filla de l’Est’

Les Llibertàries debuten a un teatre públic amb l’adaptació de la novel·la de Clara Usón

La peça intueix les raons del suïcidi de la filla de Ratko Mladic, condemnat per crims de guerra als Balcans

Les Llibertàries han trobat una forma teatral a mig camí del cabaret polític (amb les caricatures farsesques dels agressors dels Balcans), el concert de rock (amb Mar Orfila i Roger Julià al repartiment que coactuen amb un instrument penjat a les espatlles), i un drama que desperti la consciència dels ciutadans europeus. L’embrió de La filla de l’Est és l’onada de refugiats que, el 2015, intentaven entrar a Europa des de Síria pels països de l’antiga Iugoslàvia i Hongria. Aquest país va decidir posar un mur. Europa va aixecar una protesta formal, però va permetre que continués la tanca. Gemma Brió, que interpreta el paper d’Ana Mladic es lamenta “nosaltres om també aquesta Europa” que va transigir amb una injustícia. L’obra, de fet, pretén insistir en la responsabilitat dels ciutadans europeus davant d’un fet que es produeix a molt poca distància, i no genera cap reacció civil.

Ana Mladic era la millor alumna de la facultat de medicina a Belgrad i adorava el seu pare, el general Ratko Mladic. Als 23 anys, però va agafar l’arma preferida del pare i es va suïcidar. La novel·lista Clara Usón en va fer una novel·la intuint la possible causa d’aquesta decisió. Ara la companyia Les Llibertàries estrenen un muntatge que es podrà veure des d’aquest dijous fins al 24 de febrer a la Sala Tallers del TNC. En 10 anys d’història (el grup va debutar amb Llibert al Teatre Almeria que posteriorment traslladarien a la Biblioteca de Catalunya) és la primera vegada que participen en una coproducció d’un teatre públic.

Per al director Norbert Martínez ha estat necessari centrar-se en un fet històric per a poder ampliar a un quadre universal. I han triat els Balcans i la tragèdia d’Ana Mladic perquè ella va néixer als any 70, com la major part de la companyia (que es completa amb Josep Julien, Jordi Rico i Tàtels Pérez). Norbert Martínez ha compost alguns temes que s’interpreten en la funció. Tot i que inicialment, creien que reforçarien l’acció escènica amb imatges de la guerra, finalment, han optat per centrar-se en la vivència teatral. Com ja s’exclamava a Encara hi ha algú al bosc, mentre el FC Barcelona aixecava la primera Copa d’Europa a Wembley i se celebraven els Jocs Olímpics, Sarajevo estava sent assetjada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Cultura

Mor Jacobo Rauskin, poeta paraguaià d’àmplia trajectòria professional

art

L’art alliberador de Jordi Colomer, al Macba

Barcelona

Minyons de Terrassa mostren el nou local de Cal Reig durant la Fira Modernista

TERRASSA
música

Classe B i Jost Jou guanyen la secció Talent Gironí del festival Strenes

girona

Injecció de 13 milions pels dos nous platós al Parc Audiovisual el 2026

TERRASSA
Cultura

Nik West, Paquito D’Rivera i Vincen Garcia, caps de cartell la Mostra de Jazz de Tortosa

Tortosa
CINEMA

Isona Passola rebrà el premi Montserrat Carulla del FIC-CAT

Roda de Berà
llibre

Pere Portabella, reflectit en els seus escrits

barcelona
MÚSICA

La nova psicodèlia catalana

Girona