Arts escèniques

LA CRÒNICA

“Soc un gastat pergamí”

Per què costa tant anar al teatre? Uns diuen que per preus; altres, per falta de temps i llunyania

“Soc un gastat pergamí. Deambulo dins d’una botella pels oceans. M’ha llançat un nàufrag necessitat. Trobo companys pel camí. Altres rastres que s’amunteguen d’altres mars que ens du el corrent i ens acomboia, quan no ens ofega. Sabem que és inaccessible el nostre destí. Emborratxats de capvespre, voldríem accedir al sol o abraçar la lluna. En tindríem prou amb saber que un estel ens pica l’ullet. Entenem, al nostre penúltim respir, que el viatge és la meta, però necessitem transmetre-ho i compartir-ho, fer més amable el trajecte dels que van al darrere. Som un glaçó en un got de vi.”

El col·lectiu L’Última Merda va congregar una setantena de persones del sector cultural (de l’àmbit més ampli, des d’artistes fins a públic, programadors, premsa i tècnics del Departament de Cultura) en la trobada informal L’escudella de les arts escèniques que havien convocat Recomana, Entreacte, Núvol i TRESC, com una activitat paral·lela als Premis de la Crítica que es van donar dilluns passat i quasi coincidint amb la primera edició del Cap Butaca Buida, impulsat per Adetca, 3Cat i Time Out. L’aventura de la diada nacional de Teatre ha tingut un notable seguiment: de les 60.457 entrades, se’n van vendre 55.583 (el 92%). Evidentment que en van quedar de buides, però el repte es dona més que per assolit per a la primera edició. I ja s’anuncia que el 22 de març del 2025 hi haurà més butaques a la venda i encara creixerà el nombre d’espectadors. Dissabte, a l’Aquitània, en la funció de tarda d’Asmodai, el públic aplaudia abans i tot que l’àudio celebrés la campanya. Al Romea, al vespre, en la representació de l’obra Amb la claredat, augmenta el fred, amb dramatúrgia de Pep Tosar i Evelyn Arévalo, el públic va aplaudir quan el va convidar a fer-ho el mateix àudio. Curiositats sociològiques d’estar per casa.

Trobar-se un dimarts al vespre a la Nau Ivanow per debatre i no aspirar a trobar conclusions en un vespre en què el Barça es juga la Champions contra el Nàpols és d’una gosadia entre heroica i militant. Sota tres equips en forma de recepta d’escudella, es va comprovar com els equips de producció són els que dormen menys, en una altra enquesta intuïtiva. I que la gent de producció, amb els programadors i els de premsa, deuen ser els que reben més mails a la safata d’entrada. Per la seva banda, la premsa és la que es dedica a prendre notes entre espectacle i espectacle en un festival. I són ben pocs, i tothom els espera.

Les preocupacions del sector són comunes, entre la precarietat endèmica a gran part del sector de la cultura i la dèria de guanyar públic. Fa pocs dies, Clara Narvión ho deia ben explícitament a Ràdio Primavera: “Com és possible que hi hagi gent que s’atreveixi a dir que no li agrada el teatre? Deu ser que no li agrada algun tipus, però n’hi ha molts d’altres.” Efectivament, algú es quedaria tan ample dient que no li agrada la literatura? O la música? Per què es pot ser tan categòric en el teatre i no en els altres camps? Sovint es denuncia que el preu és la raó principal del divorci amb el teatre (sobretot entre el jovent). Però, ves per on, dos dies més tard a l'Escudella de les Arts, en una taula rodona amb nominats dels Premis de la Crítica, el dramaturg Joan Yago advertia que, segons un estudi citat pel dramaturg alemany Roland Schimmelpfennig, el preu és la quarta causa per no anar al teatre. El rànquing el lideren “no tinc temps”, “no ho tinc a prop” i “no m’interessa”. Més impressions al vol. Aquest dimecres en una sessió de Feedback a la Fabra i Coats, la periodista Consol Sáenz (RNE) preguntava als artistes que havien actuat: “Hi ha suficients espais d’exhibició? Del Colectivo Parapente evidenciaven que no hi ha prou llocs on actuar i també estan coixos els llocs d’assaig. Però advertien que el sector s’hauria de moure, pel seu compte, sense haver de dependre dels balons d’oxigen que dona l’Administració.

A El Molino, amb el Cap Butaca buida, van celebrar la xifra amb cava. A la Nau Ivanow, es van ofegar les penes amb un vermut. I un rodolí: “Soc un gastat pergamí. / Trobo companys pel camí. / Som un glaçó en un got de vi.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Novel·la Gràfica

Jaime Martín i les trementinaires del Pirineu

Barcelona
Blaumut
Grup barceloní de pop, acaba de publicar el ‘Capítol 1’ del seu nou disc, ‘Abisme’

“Ara hi ha un consum excessiu de tot, sense gaudir de res”

Barcelona
girona

Torna ‘La consueta de sant Jordi’

girona
MÚSICA

La Franz Schubert Filharmonia presenta la nova temporada

BARCELONA
Crítica

Un guant

guardó

Gemma Lienas rep el Premi Cedro per la defensa dels drets d’autor

madrid
cinema

BCN Film Fest premia ‘El destino de Maya’

barcelona
Cultura

Mor Helen Vendler, crítica de gran influència

TEATRE

El Maldà canta Pau Riba i Malvido interpel·lant els joves

BARCELONA