Arts escèniques

Un cor de dones ucraïneses canta a l’esperança al Lliure

‘MothersA song for Wartime’ reuneix un grup de refugiades, de 10 a 71 anys, de les ciutats de Mariúpol, Kíiv, Irpín i Khàrkiv

El Lliure convida a les famílies refugiades ucraïneses a Barcelona

La guerra inesperada (fos arran de la invasió russa de fa dos anys o durant els primers combats pel Donbàs, ara ja en fa deu) trenca els plans de futur. La directora i cantant polonesa Marta Górnicka ha aixecat Mothers A Song for Wartime com un crit d’alerta als ciutadans i soldats que moren en la guerra i, alhora, com un cant a l’esperança. L’espectacle es pot veure demà i dijous a la sala Fabià Puigserver del Lliure. Tot i que no hi ha programada cap acció concreta entre la companyia i els refugiats ucraïnesos a Barcelona, el Teatre Lliure els ha convidat que puguin assistir a aquestes funcions.

La directora advoca perquè el teatre postdramàtic esdevingui el teatre de l’esperança i la cultura. Assumeix el valor sanador de la cultura. I ho demostra el testimoni de Svitlana Berestovska quan diu que, després d’anys sense saber en quin front lluita el seu marit o com està la seva mare, li ha permès tenir un pla, un objectiu i de recuperar l’empenta. El cor ha estat terapèutic i serveix per reivindicar les cançons shchedrivka, una cançó tradicional ucraïnesa precristiana que cantaven només dones i criatures, i que envia un missatge de felicitat i de renaixement del món. Górnicka explica que aquestes trobades permetien a grups de dones cantar i ballar juntes. I, amb el temps, es va anar construint el relat, la cançó. També passa similar en el seu muntatge, on s’incorporen jocs infantils, cançons tradicionals, encanteris i declaracions polítiques (com ara, l’evidència que l’exèrcit rus viola dones a Ucraïna per a degradar més la resistència). Les protagonistes són un grup de dones d’Ucraïna, Bielorússia i Polònia. Algunes van fugir de la guerra i d’altres de la persecució política. Són mares i filles, tenen entre 10 i 71 anys –cadascuna amb la seva experiència política única i una història vital diferent–, i s’aturen per parlar juntes a l’escenari.

El Cor de Mares els permet imaginar un món sense guerra. Parlen com a protagonistes de la guerra, comparteixen experiències individuals i intenten sanar les experiències viscudes a través de la comunitat. “En el passat, el cor havia de santificar la unitat de la vida i proporcionar un renaixement, una recuperació. Era la força oposada a l’aniquilació”, explica Górnicka. L’actriu Valeria Obodianska remata: “El teatre és, ara, el nostre mètode de lluita.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

circ

Les Nits de Circ inclouran cintes aèries a 8 metres del terra i forçuts de Mongòlia

roses
homenatge

Teresa Rovira i el centenari de la ‘Revista de Catalunya’

Barcelona
música

Pat Metheny i Kamasi Washington, al Festival de Jazz de Barcelona

barcelona
MIRADOR

De quan la línia de la vida es ressegueix des de l’art

la ciutat d’ideals

A propòsit d’exilis i llengua

equipaments

Comencen les obres d’ampliació de l’Arxiu Nacional de Catalunya

barcelona
Crítica

El gest alliberador d’una dona italiana

música

El Jazz omple el Passeig de Gràcia

barcelona
crónica

Oques Grasses en salsa dolça

GIRONA