La botànica camuflada sota capes de papers

Collages per fer arrels

Judith Sol Dyess va estudiar als Estats Units, on es va llicenciar en Belles Arts a l’Escola de l’Institut d’Art de Chicago. Des de fa cinc anys, resideix a Banyoles amb el seu company, el també artista John E. Rozelle. Com a forasters, l’estany els va atraure; aquell coup de foudre per a tot nouvingut.

Ens arrelem mitjançant la creativitat? Professionalment, Judith Sol Dyess treballa mitja jornada per a una consultoria americana com a planificadora de projectes informàtics, i el contacte amb enginyers i informàtics a més del ritme laboral nord-americà imposa aturar-se. “Com a artistes, tenim la necessitat de mostrar al món un mirall diferent del que està passant a la societat.” I ho fa al seu taller, molt petit, i amb les seves creacions. En aquest cas, a través dels collages de temàtica floral, fets l’any passat, que es poden veure fins al 20 d’abril a l’Espai 22 de la Llibreria 22, amb el suport dels Amics del Museu d’Art de Girona.

El títol de l’exposició de Judith Sol, De F(l)ora, juga amb el parèntesi com a senyal de deslocalització, una marca, una empremta: “De Fora.” “Sento que sempre seré de fora”, explica amb el seu català nord-occidental amb un camuflat accent nord-americà. Camuflat com les seves flors, que esclaten, entre un mínim de dos i un màxim de set capes, de gel acrílic i de pintura aigualida. En algunes, s’hi percep la purpurina negra. És la sèrie Botanical Camouflage amb la qual l’artista volia fer sobresortir formes florals de la foscor, i ho fa amb aquests detalls, claror dins l’obscuritat dels quinze collages de 30x30 d’aquesta sèrie.

Entre les capes de paper que utilitza, hi ha fragments de llibres que parlen de flors i fotografies que ha fet de rajoles de Portugal que també evoquen temes botànics. Judith Sol –que ha treballat amb materials diversos, com ara papers notarials, delicats i antics, comprats en mercats de brocanters, però també amb puntes de coixí i llibres il·lustrats– pensava en una explosió de color saturat quan va concebre una altra de les sèries que es poden veure a l’Espai 22, amb les roselles de protagonistes: “El color em feia por. Sempre havia treballat més amb textures.” La sèrie de collages Bouquet combina fotografies de Sintra, a Portugal, amb obres d’art d’altres artistes que, històricament, han plasmat la botànica. L’artista no parla de flors, però: “Utilitzo formes, colors, que podem reconèixer com a botàniques. Buscava el contrast.”

Estereotip femení

Formes arrodonides, que identifiquem com a flors o vagines. És el cas del Bouquet 6. El feminisme és un empelt dels seus collages de flors camuflades, fugint del tòpic de les artistes que pinten gerros amb flors. “Volia sortir del concepte bonic i vaig optar per l’abstracte.” El seu nou projecte és una sèrie sobre el poder de les dones, de les noves deesses, fugint de l’estereotip femení. En el collage Tot20, de 15x15, amb textos d’Adéu Blanca Neu i un monotip de paper japonès, esclata el rosa pàl·lid, un color associat al romanticisme i a l’estereotip.