El teatre objectes venç els clàssics a la Mostra d’Igualada

“Ens enlairem!”, anuncia la veu en off d’un nen just abans d’iniciar l’espectacle. Efectivament. Aquesta Mostra d’Igualada (que avui acaba) s’ha prodigat molt més en espectacles imaginatius (sovint a partir d’objectes inanimats, com ara terrossos de sucre, a Frères, llana, a Històries de llana, i un pa rodó, a Un tros de pa) que en representacions més clàssiques de personatges i trama amb plantejament, nus i desenllaç aristotèlic.

La Mostra d’Igualada, com a festival estratègic del teatre per a tots els públics, fa un tall de les novetats que poden interessar als programadors de Catalunya. I acull adaptacions de clàssics (com ara Peter & Pan de la companyia valenciana La MaR) i una mirada molt gamberra i contemporània de L’illa del tresor a càrrec d’InHabitants. La contemporaneïtat no està renyida amb els formats clàssics com ara el circ i màgia de Kaboom! de Sabanni (que ja fa tres dècades que provoca somriures, tant a Catalunya com en les expedicions de Pallassos Sense Fronteres) o Farrés Brothers, un grup que meravella (sigui en català, italià o anglès) amb un petit conte en què el públic entra al cau d’un conill, Dins el cau del Tabalet. També d’insòlits com els d’Sfumato dels Llum de Fideus.

Al costat d’aquest tall tendre i de la novetat de Tian Gombau, hi ha experiments com ara el dispositiu de Projecte Mam (Matzali): es pot encabir 40 persones en un envelat inflable i aconseguir que cooperin per cuidar una plantació de llavors màgiques (amb gust de xarop de maduixa i instants de psicodèlia quasi psicotròpica)? Doncs, sí. La peça, en període de proves, passa el tall amb solvència amb un plantejament instal·latiu i participatiu.

A L’Escorxador, un espai que ja va reservar als joves la direcció artística de Pep Farrés, s’han presentat els treballs més controvertits. Per exemple, l’espectacle La chispa, d’herois i enganys entre els amics, fruit d’un taller i investigació a l’Akadèmia, que es va estrenar al Grec passat. O el Sí Sí Sí, sobre el desig i el consentiment, coproduït pel Principal de Palma. També és un cant al debat de gènere Cavallet de mar, reconeguda amb el premi Novaveu als Premis de la Crítica i com a revelació per a l’autor Pau Coya.

La novetat de Rauxa

Dijous al vespre, Rauxa va fer la darrera funció a la Mostra del seu nou espectacle: Història de la llana, un exercici preciós de manipulació d’objectes que, en realitat, parteix del domini dels corrents d’aire. Sense paraules i amb una estètica de personatges ingenus i màgics de pel·lícula muda, es van endur l’escalf del públic. Amb un ventilador es pot fer un número de trapezi i, tot seguit, un de funambulisme sense el perill que algú prengui mal. El domini del vol de la llana s’aconsegueix a base de buscar velocitats i contrapesos. Es pot fer un malabarisme màgic en què un portador aguanti quatre persones amb un sol braç, quasi sense despentinar-se! El quadre és divertit per surrealista, però al costat hi plana un cert aire dramàtic. Es vesteix de divertida, però li dona un contrast de profunds resultats dramàtics. El títol volarà arreu. “Ens enlairem!”