Música

Gorka Urbizu

El músic basc s’estrena en solitari després de 25 anys al capdavant de Berri Txarrak

“Odio això de ‘crear continguts’, jo faig cançons”

‘Hasiera Bat’ (‘Un començament’) ha estat gravat al Teatre de Cal Eril de Guissona amb Jordi Matas i El Petit de Cal Eril

Urbizu actua aquest dissabte a Paral·lel 62 amb Mar Pujol d’artista convidada

Hasiera Bat (‘Un començament’) és com es titula el primer disc del navarrès Gorka Urbizu després de la dissolució, l’any 2019, del grup de rock Berri Txarrak. Bell, fràgil i auster, el disc –que va ser publicat, sense anuncis previs, el gener passat– va ser enregistrat a Guissona amb Jordi Matas, Joan Pons (El Petit de Cal Eril), Ferran Palau i Ildefons Alonso i, a Barcelona, es presentarà aquest dissabte a Paral·lel 62 (21h, amb Mar Pujol, cantautora del Lluçanès, d’artista convidada).

Ha fet un disc que, en molts aspectes, és una antítesi a la mena de música que feia amb Berri Txarrak...
Bé, per fer el mateix que feia amb Berri Txarrak, no hagués aturat mai la banda! [riu]. Ara volia escriure música des d’un altre lloc i amb uns altres paràmetres. No sé si, com dius, és una antítesi o no, però sí que m’he desprès de moltes coses: el nom, l’etiqueta, la distorsió… En aquest disc em mostro sense artificis ni llocs on amagar-me. És un disc auster en què, fins i tot, em mostro vulnerable. És una ruptura quant a formes, però també crec que se m’hi identifica.
En un món com el que vivim, un disc que convidi a la placidesa, a la lentitud, a la senzillesa, no és només que vagi a contracorrent sinó que és revolucionari.
Sí, hi ha quelcom polític, també. Proposo, d’alguna manera, una desacceleració a molts nivells. Qüestiono, per exemple, la manera en què consumim la música. De fet, el verb ja t’ho diu... Hem deixat d’escoltar música per consumir-la, la qual cosa fa una mica de ràbia i por...
Va publicar-lo sense previ avís, sense ‘singles’ ni campanyes de promoció.
Tinc la impressió que, amb el culte a l’ego, o l’excés d’imatge, o oferint informació prèvia, li estem robant una mica l’ànima, a les cançons. A vegades sembla que el hype sigui més important que la cançó, i aquest disc sorgeix una mica com a reacció a tot això. Mai sé com serà un disc meu quan em poso a escriure’l, ni de quins temes parlaré, però sí que tenia molt clar que el publicaria tot de cop i sense avançaments perquè al public l’hi arribés d’una manera més pura. I, d’altra banda, m’agradava, també, la idea de treure’l en dilluns enlloc de fer-ho en divendres, que es quan suposadament cal treure els discos actualment per tal d’entrar en no sé quines playlists gràcies a no sé quins algoritmes. Volia saltar-me totes aquestes pantalles… i crec que ho he aconseguit!
Un disc surt divendres i el dilluns sembla que ja sigui un disc vell.
És la dictadura de la novetat, sí. A vegades sembla que la música sigui d’usar i tirar, com els Kleenex. No sé massa qui imposa aquests ritmes, però topen de ple amb el què és la creació artística i amb el plaer de poder escoltar música amb una mica d’atenció. Odio això de ‘crear continguts’, jo faig cançons! Evidentment vull que aquestes cançons arribin a la gent i tinguin visibilitat, però no a qualsevol preu!
Què l’atreia de l’univers de Jordi Matas i Joan Pons (El Petit de Cal Eril), productors del disc?
M’ha sortit un disc bastant català, eh? [riu]. Sóc molt fan d’El Petit. M’agradava molt el seu concepte sònic, que em sembla molt sòlid i inusual. Els vaig veure una vegada en directe i vaig constatar que allò que feien no eren quatre trucs d’estudi, van fer un concertasso! Hi vaig contactar, em van convidar a conèixer el Teatre de Cal Eril i em va semblar un lloc fascinant, amb tots aquells gossos i nens jugant, o les campanes de l’església, que es senten quan ets dins. Mai no havia fet un disc sense haver pràcticament assajat, la qual cosa t’empeny a haver de prendre un munt de decisions a l’estudi.
És molt Eril això de presentar-lo en directe... amb dues bateries!
Sí, vaig veure que ell ho havia fet, però és casualitat! Jo sóc molt fan de Lisabö i la referència eren ells, Tortoise… tenia al cap fer-ho algun dia i aquest disc s’hi prestava bastant, ja que els patrons de bateria son molt senzills i et permeten fer aquest joc de miralls.
S’ha guanyat ni que sigui una mica de terreny, a l’Estat espanyol, pel què fa a propostes cantades en català o, com la seva, en euskara?
Hem avançat dos mil·límetres. No gaire més. Hi ha encara molts prejudicis, por, ignorància... i mandra, ja que el múscul per descobrir coses diferents, entre les quals música feta en aquestes llengües, a nivell generacional, està una mica atrofiat. Això dels algoritmes, i de tenir-ho tot a un clic, ens porta molts cops a que tothom escolti el mateix. Serveix perquè Taylor Swift passi de 200 a 400 milions de reproduccions, per dir una xifra, però no tant per descobrir propostes que circulen per altres carrils.
Fa uns dies va morir Steve Albini, productor dels Pixies o Nirvana, i amb el qual Berri Txarrak van anar l’any 2009 a Chicago a gravar un disc. Com ho recorda?
Va ser una experiència vital. Tècnicament el recordo com algú molt radical, ja que no hi havia ordinadors i tot era estrictíssimament analògic . El recordo, de fet, marcant cintes amb un cúter. Quan volia gravar una segona presa de veu, d’altra banda, em deia: “Segur que milloraràs la que ja has fet? Pensa que hi gravarem a sobre”. Volia fer el paper d’aquell àrbitre que, si no te n’enteres que hi és, vol dir que està fent bé la seva feina.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

L’Ideal estrenarà l’exposició ‘Jules Verne 200’ al setembre amb tecnologia d’última generació

Barcelona
cultura

Mariscal presenta el seu càntir “ondulat” per l’Argilà d’Argentona

Argentona
Literatura

‘Callahan’ Ruiz es treu la màscara a ‘Insània’ per a narrar pors i traumes que el turmenten

Girona
lliurament

Albert Jané rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Barcelona
Jordi Galli
Escriptor

“El procés d’escriure és un viatge, també, una ruta diferent de la que vam recórrer”

Barcelona

Llibres que desconcerten els llibreters

Barcelona
art

La Generalitat compra a Todocolección tres taules del retaule ‘perdut’ del Palau Reial Menor

barcelona
guardó

La debutant Alba Gómez Gabriel guanya el premi BBVA Sant Joan

Barcelona
TEATRE

La Perla29 torna a la reconciliació i el conflicte de Mouawad a ‘Tots ocells’

BARCELONA