Art

Art

Vuit artistes rememoren com eren els estius a l’Espanya de Franco

El Bòlit de Girona i el Museu de l’Empordà inauguren divendres i dissabte ‘Vacances amb Franco. Els meus estius a l’Espanya franquista’, una exposició sobre la tensa i no resolta relació entre el franquisme i el turisme

El Bòlit Sant Nicolau de Girona i la Sala d’Exposicions l’Escorxador de Figueres inauguren divendres i dissabte, respectivament, l’exposició Vacances amb Franco. Els meus estius a l’Espanya franquista, una exposició sobre la tensa i no resolta relació entre el franquisme i el turisme. El projecte, en què hi participen vuit artistes que van passar els seus estius d’infància a l’Espanya franquista, és una iniciativa de Monika Anselment comissariada per Cristina Masanés.

En el cas del Bòlit, l’exposició s’acompanyarà, a partir del 7 de juny, de l’exposició Forats per a fer un rèquiem, sobre les fosses comunes del franquisme, construint un díptic o ecosistema sobre la reparació democràtica.

Com s’avança, la idea va sorgir de l’artista Monika Anselment, que pensava que havia de resoldre aquesta contradicció: la de recordar uns estius d’infància plàcids a Llançà, però en un context de dictadura que només coneixia pels comentaris que li feien els seus pares. És possible viure en un mateix lloc dues experiències tan oposades? La de l’opressió política i la del gaudi ociós?

La proposta d’Anselment no era fàcil de resoldre i es va optar per fer una crida a artistes que haguessin viscut en situacions similars, és a dir, que volguessin recuperar els seus records d’infància de les vacances d’estiu a l’Espanya franquista. La selecció final va ser de vuit artistes, dos dels quals treballen conjuntament, per tant la mostra aplega set propostes visuals de Monika Anselment, Denys Blacker, Christoph Otto, Annette Riemann/Tom Theunissen, Stefanie Unruh, Ulrike Weiss i Jörg Zimmer.

Tots ells parteixen de records gràfics, fílmics, d’experiències viscudes, de textos, vivències, postals i material fotogràfic i gràfic de l’època i els reinterpreten a ulls de l’art contemporani i des de la seva mirada com a adults.

El resultat és una exposició coral, amb peces fílmiques, musicals, textuals i plàstiques totes amb aquesta voluntat de generar una reflexió sobre el vincle, no sempre evident, entre el boom turístic que va experimentar el país en aquest moment històric, l’esforç del règim per blanquejar el fet de ser una dictadura i la inserció d’Espanya en la lògica del capitalisme.

Les obres, una a una

Partint de les vivències d’infància a Catalunya, Monika Anselment a Die große Spanienreise 1958 [El gran viatge a Espanya 1958] recupera films, fotografies i temes musicals per interpretar-los des de l’art contemporani. Reescriu així la història viscuda omplint les llacunes que en aquell temps, com a turistes, no es podien veure. Sota la sorra de Denys Blacker és una sèrie de performances gravades al llarg d’una caminada a Sant Martí d’Empúries. Les arrels de l’acció es nodreixen directament de les capes de la història de la colonització començant molt abans del temps de Franco.

Innocència del paisatge d’Stefanie Unruh és un treball en curs que es planteja com una arqueologia de rastres, una recerca sobre turisme, història, memòria i migració on fa visibles les capes de la història dels alemanys a Mallorca.

Interessada en l’autorepresentació i autoescenificació de les dones, Ulrike Weiss pren la imatge de «l’àngel de la llar», que va ser formativa per al franquisme, i que va conèixer de primera mà, per articular composicions intervingudes sobre el paper de les dones a l’Espanya del moment.

Annette Riemann i Tom Theunissen presenten un conjunt de fotografies i dos vídeos que contraposen la població d’Eivissa i Formentera als anys seixanta i l’arribada dels joves hippies nord-americans i europeus, que van arribar a suposar el 25% de la població. A través d’imatges de l’època i els records de l’artista i la seva germana, mostren la convivència entre dues realitats humanes i socials tan diferents.

Christoph Otto presenta una instal·lació amb un conjunt d’entrevistes a espanyols i a estiuejants que hi passaven les vacances com dues aproximacions a una mateixa realitat sovint contraposades. Diferents històries de vida que configuren El camí de la innocència.

Jörg Zimmer construeix una instal·lació escènica amb imatges de l’arxiu familiar, textos i seqüències cinematogràfiques que examina el relat que la memòria ha construït de les vivències del passat. És tan enganyós com la fotografia que es va fer per representar-lo? Qüestiona també la responsabilitat política i moral del viatge turístic.

Finalment, Monika Anselment presenta un conjunt de dibuixos, collage, fotografies, textos i enregistraments sonors que recuperen la memòria d’infància a Catalunya i les ombres i fissures que la dictadura els mostrava.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.