Arts escèniques

FESTIVAL GREC

Selvas situa la hipocresia social d’‘El misantrop’ en una discogràfica

La coproducció de La Brutal d’aquest clàssic de Molière manté el vers alexandrí farà temporada al Lliure la temporada vinent

En aquesta versió es dota els personatges de major consistència

Un dels primers espectacles de La Brutal va ser Timó d’Atenes (2014) en què un Julio Manrique protagonitzava un personatge que s’apartava de les comoditats socials, en descobrir que tots els seus amics ho eren per interessos. Ara, David Selvas dirigeix El misantrop, de Molière, escrit uns 60 anys més tard en què el protagonista trenca amb la seva parella i es desentén de la cort, fart de tantes falsetats. La coproducció de La Brutal, Grec (s’estrena el 2 i 3 de juliol, amb les entrades exhaurides) i el Lliure (farà temporada el curs vinent) ha mantingut el vers alexandrí i també les accions però traslladant la situació de la cort francesa a una empresa discogràfica. “Ara els hem dotat de consciència”, diu Selvas. Per exemple, ara, el públic continuarà veient que el protagonista “està enfadat amb tot, però ara sabrà el per què”. La Brutal continua fidel a la seva manera d’entendre l’espectacle, amb la intensitat d’un concert en viu. Si a La importància de ser Frank van convertir el dietari de la protagonista en un cançoner, ara tota la peripècia passa en una discogràfica en hores baixes, en la que només es pot salvar amb un fixatge “al primer duet català que ha guanyat un Grammy”, imagina Selvas. A l’escena, la música sonarà constant, adaptant cançons de pop-rock conegudes, sovint interpretades en directe pels mateixos actors. A la trama, també s’hi afegeix un tema nou (de Paula i Adrià Jornet) que pot ser un altre cavall guanyador per salvar l’empresa. La dramatúrgia de Sergi Pompermayer i el mateix Selvas s’ha traspassat a versos alexandrins per Pablo Macho Otero. “Era necessari”, admet el director, tot i que la rima sigui “aparentment casual”, matisa el versificador.

L’arc dels personatges és molt més interessant, insisteix el director que considerava els tres darrers actes de Molière fallits avui, per un tractament dels personatges femenins entre venjatius (Adelais, interpretat per Mireia Aixalà) o excessivament dependent de l’amor d’Alcest (Pol López). Per Aixalà, de fet, l’obra en realitat és una veritable història d’amor impossible. Perquè s’estimen tots dos, però viuen en móns paral·lels: “no és que li sigui infidel només, sinó que li passen coses com a tots.”

Júlia Genís se sorprèn de com es pot resseguir el clàssic de Molière, però ara amb uns personatges molt més complexos. Per exemple, comenta Laia Alsina, que interpreta un paper d’advocada i enamorada d’Alcest, “està normalitzat”. Efectivament, per Selvas aquesta advocada està d’acord amb la necessitat de fugir de la societat d’Alcest, però alhora entén que “hi ha coses a la societat que no poden canviar”. El repartiment es completa amb Àlex Pereira,Norbert Martínez, David Menéndez i Albert Prat.

Dagoll Dagom

Fins a 160 persones a escena diu, sorpresa, Anna Rosa Cisquella. Les tres funcions de La gran nit de Dagoll Dagom permetrà un viatge únic de 50 anys de la seva carrera. L’Original Sound Track Orchestra (amb el suport de l’Esmuc) amb el seu cor permetrà sentir per primera (i possiblement per única vegada) totes les composicions dels grans temes de Dagoll Dagom orquestrades per 60 músics.

Cisquella aclareix que aquesta acció “aparentment impossible” només es pot entendre a partir de la il·lusió de participar-hi des del director musical Joan Vives i el director Daniel Anglès. Les entrades costaven 40 euros, ”però, en realitat el cost hauria de ser de 100 euros” per l’esforç de tothom, aclareix. Les entrades estan esgotades, de fa dies. Maremar o L’alegria que passa, tindran una orquestració molt diferent del cant a cappella dels temes de Lluís Llach o la música que tocaven els mateixos actors durant el muntatge del text de Rusiñol. Vives ha aclarit que ha estat dolorós no poder atendre tots els temes que es voldrien incloure i que s’ha decidit ajuntar les peces d’un mateix musical per reduiir el muntatge a na hora i 40 minuts. Una vintena d’integrants de la larga llista d’intèrprets de la companyia cantaran les cançons i també hi haurà breus instants de coreografia, amb la signatura d’Ariadna Peya. L’espectacle el gravarà 3cat i el retransmetrà posteriorment i també se n’editarà un disc de vinil, que estarà a la venda al Teatre Victòria, coincidint amb la temporada de Mar i cel, que arrenca a mitjan setembre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

CRÒNICA

Des de l’aniversari de Rufus Wainwright

ABUSOS AL CINE I AL TEATRE

El Servei d’atenció als abusos en el sector artístic ha atès 21 consultes en dos anys

BARCELONA
equipaments

Carles García Hermosilla, nou director del Museu d’Història de Barcelona

barcelona
cultura

El Museu d’Història de la Joguina reobre amb més objectes exposats

sant feliu de guíxols
Cultura

Mor Julia Uceda Valiente, professora, escriptora i poetessa andalusa

Cultura

Troben víctimes de la pesta negra del segle XIV a la Catalunya central

Santa Maria de Besora
Sergi Clavell
President del Gremi d’Antiquaris de Catalunya

"El sistema espanyol d'exportacions d'obres d'art és una barbaritat"

Barcelona
Inauguració d’un mural de Tintín

Cimera diplomàtica de Sildàvia a Calonge

calonge
cultura

El majordom i la cosina del Príncep de Bel Air signaran autògrafs a Lloret

Lloret de Mar