Música

crònica

Entre Xoel i els Antònia Font

Des dels anys de la Transició i la decadència dels cantautors, diferents fórmules els van substituir posant èmfasi en la qualitat de les lletres, el folklore i unes harmonies vocals pròximes al folk rock que es van imposar als anys dels Eagles o els Doobie Brothers, és a dir, posteriors a l’esclat psicodèlic californià i totes les ramificacions. Els anys vuitanta haurien estat una travessa del desert si no haguéssim tingut la Mondragón, Nacha Pop, Sabina o aquí Sopa de Cabra, Loquillo i Sau, entre altres. La dissolució o consolidació dels grups va obrir l’espai a altres vies. Dues de les més interessants han estat els mallorquins d’Antònia Font o el gallec Xoel López, conegut també pel seu projecte Deluxe. Tots dos varen actuar i activar musicalment Porta Ferrada amb les seves lletres enginyoses, el sentit de l’humor i l’alegria, manllevant un títol dels mallorquins.

Amb la lluna en quart menguant sobre les Gavarres, Xoel López va actuar dimecres per a unes vuit-centes persones. Va començar amb la nova cançó Albatros i Salitre y humo, tema emblemàtic de Deluxe: “Yo quise avanzar con todo, pero mi cuerpo explotó de frío. Escuché tu canto en la distancia, un perfume de salitre y humo que se volvió sudor y sangre.” Vint-i-tres temes breus del llarg repertori del gallec, però també del nou disc, com la divertida Mágica y eterna o fins i tot una versió d’Ojalá que llueva café, de Juan Luis Guerra.

L’endemà, els Antònia Font ho van petar amb un ple fins a la bandera. Públic intergeneracional que va entrar a l’Espai Port fins a endarrerir el concert un quart d’hora, gairebé 1.700 persones. El van iniciar amb Cançó de llum, quasi una poètica del que és el seu estil, pop civilitzat i culte, amb unes lletres de Joan Miquel Oliver de treure’s el barret, surrealisme platejat per a les seves jotes psicodèliques. Des del primer moment, dels 33 temes que van tocar, van exposar èxits com ara Un minut estroboscòpica. I més tard, Batiscafo katiuscas, Tots els motors, l’esmentada Alegria i al tram final Calgary 88 i Viure sense tu. Des del retorn de la separació, fa tres anys, el públic té moltes ganes de veure’ls i les cadires es van omplir. “De ses aigües insondables, només tu les averigües”. A cop de dièresi, el concert ens va eixamplar l’esperança.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MÚSICA

El 25è Mercadisc guixolenc, fira de col·leccionistes musicals, diumenge

SANT FELIU DE GUÍXOLS

El museu que recupera l’art de la censura soviètica

Nukus (Uzbekistan)
CRÒNICA

Amors còsmics a Tàrrega, de nou

COMUNICACIÓ

Un nou concurs musical i el retorn dels Òscars, entre les novetats del 3Cat

SANT JOAN DESPÍ

El Truffaut estrena temporada amb un cicle d'Alfred Hitchcock

GIRONA
MÚSICA

Cancel·len el festival Reggus d’aquest cap de setmana per la pluja

REUS
Cultura

Identificada una punta de llança de fa més de 50.000 anys a l’Abric Romaní de Capellades

Capellades

L’Ajuntament rep en cessió ‘Retrat de Miquel Oliva Vilar’, de Ricard Guinó

GIRONA
Jordi Savall
Músic

“La música és el camí més curt per dialogar amb altres cultures”

Bellaterra