Música

CRÒNICA

Robe i l’estirp ‘mesetària’

Davant sis mil espectadors afamats de soroll, l’excomponent d’Extremoduro va sortir a rebentar la melodia dels grills del voltant del Guíxols Arena, que pasturaven harmònicament abans de l’arribada del tro. Prim, escanyolit i amb una faldilla ben estranya, Robe va alternar la música suau, liderada pel violinista, per derivar, sovint en la mateixa cançó, cap a l’estrèpit del metall. Després de la dissolució traumàtica d’Extremoduro –més de trenta anys de bagatge– per incompatibilitats de caràcters, els seguidors han continuat amb Robe Iniesta, rebel, extravagant i imprevisible. El seu so és hereu del que els crítics dels setanta van anomenar “rock mesetari”. Diferent a les provatures simfòniques, psicodèliques o jazzístiques del rock català –Màquina, Música Urbana, Sisa o Barcelona Traction– o de l’andalús –Triana, Guadalquivir, Gualberto o Medina Azahara–, els mesetaris van optar per la pedra i la suor tel·lúrica. Leño o Coz, retirats per Tequila i per la Movida, no diferien gaire de la força i l’escepticisme d’Extremoduro i Robe. Dins la gira Ni santos, ni inocentes, res a veure amb la novel·la de Miguel Delibes, però amb una foto promocional manllevada de l’extraordinari film de Mario Camus del 1984, Robe i els seus sequaços van provocar cues quilomètriques que circulaven gràcies a l’organització impecable del Porta Ferrada. Molta gent jove –tot i que Robe té 62 anys– i samarretes d’Extremoduro arreu. Algunes, de ben divertides, “Sexe, rock i ratafia”. Ni una camisa de lli, cap polo amb el cocodril Lacoste. Molta testosterona i actitud, això sí. El mateix Robe va començar amb la balada Destrozares, que titulava el seu segon àlbum en solitari, del 2016, al més pur estil cantautor, amb la mort i la sort, per virar cap a l’estil més heavy que el caracteritza. Prova superada en l’inici d’un concert de tres hores, que va començar vint minuts tard. Tot i la pinta de malotes, els seguidors dels extremenys no van provocar gaire destrossa, excepte als timpans del cronista, que venia del concert de clavicèmbal de Pierre Hantaï i del de Maria del Mar Bonet.

Bon concert, amb perfum de marihuana i cervesa a dojo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

patrimoni

Les excavacions al poblat ibèric del Turó del Vent del Corredor refermen la importància de l’assentament

Llinars del Vallès
llibres

Claudia Pagès escriu sobre les dualitats i l’aigua

barcelona
LLIBRES

L’Avenç edita una vuitantena de proses inèdites de Joan Vinyoli

Santa Coloma de Farners

Un Visa pour l’Image marcat per la guerra de Gaza

Perpinyà
música

La Fireluche i Joan-Lluís Lluís estrenaran l’experiment ‘Pareidolia’ al sisè cicle El Generador

girona
TEATRE

Croàcia celebra la Diada de Catalunya amb el record de Pau Casals a la Casa Blanca

BARCELONA
Llibres

El nou projecte editorial d’Abacus Futur publicarà 250 novetats en català i castellà el 2025

Barcelona
cinema

Tres clàssics per celebrar els 90 anys de Sophia Loren

Barcelona
TEATRE

El tàndem Galceran-Belbel tensa la comèdia amb una situació de terror

BARCELONA