Pello Reparaz és un cantant i compositor de música pop-electrònica nascut a Arbizu, al nord de Navarra, el 1991. Des de petit tenia clar que el seu camí era la música i amb 17 anys ja va formar part del grup Vendetta (2008-2018). Després de viure una temporada a Londres, les seves reflexions conceptuals li van fer canviar el rumb i el 2019 va crear Zetak, un grup que representa millor la seva identitat. Zetak es completa amb Leire Colomo, percussió; Iban Larreboure, bateria, i Gorka Pastor, sintetitzador. El 31 d’agost actuaran a la plaça de la Palmera de Figueres, dins del festival Acústica, i l’1 de setembre ho faran a la Festa Major Alternativa de Manresa.
Qui és Zetak? Qui és Pello?
La frontera entre Zetak i Pello sento que es dilueix, tots dos busquen allò particular, la unicitat, i treballen la identitat. Zetak és un projecte artístic que s’agafa llicències tant en forma com en concepte i Pello és una persona més normal i senzilla.
Com va néixer el projecte de Zetak?
Abans de Zetak jo vaig formar part del grup Vendetta durant onze anys. Amb tot aquest temps, els meus gustos musicals van evolucionar, i viure una temporada a Londres estudiant un màster de composició de música popular em va fer adonar que tenia la necessitat d’enfrontar-me a un paper en blanc. Vendetta havia construït un camí i uns estils, i no era raonable que mutés tant, per la qual cosa era moment d’emancipar-se i crear Zetak amb altres característiques.
Per què el nom Zetak?
Zetak significa literalment les zetes, que fa referència a l’abecedari i a la pròpia zeta, que es deixa per al final, però és indispensable per tancar el cercle.
Com es va iniciar en el món de la música?
Amb dotze anys vaig començar a tocar les portes dels locals d’assaig de la zona, i al final una banda em va deixar tocar una cançó, i amb ells vaig fer el meu primer concert. Això em va il·lusionar i motivar molt. Posteriorment, vaig treballar com a professor, però quan va néixer Vendetta vaig deixar-ho de banda per dedicar-me a la música.
Com és el so del tercer disc de Zetak, ‘Aaztiyen’?
Amb el temps m’he anat apropant a una cosa més única i pròxima al poble que m’ha vist créixer i a l’últim disc podem sentir campanes d’esglésies basques i la txalaparta, un instrument tradicional basc. Aquesta sonoritat nova en la meva carrera és un univers més particular i diferent d’altres projectes que pot haver-hi en el món.
Com es diferencia respecte al so dels altres discs?
Els altres àlbums no es diferencien a escala global perquè estan compostos amb sonoritats que es podrien haver creat a on sigui. En canvi, Aaztiyen té una sonoritat que neix completament d’Arbizu.
Per què creu que ha aconseguit tanta popularitat?
Zetak és un projecte amb una proposta interessant i fa música electrònica amb una bona sonoritat, però crec que el basc és el que ens obre moltes portes. La defensa ideològica de les llengües no hegemòniques és característica en Zetak i que visquem cada vegada en un món més globalitzat ens fa diferenciar-nos encara més d’altres projectes. Per això crec que en aquest moment tot rema a favor de Zetak.
Amb quin artista li agradaria col·laborar?
Jo somio en gran i m’encantaria fer alguna cosa amb Silvio Rodríguez.
Com veu l’actual escena musical basca?
L’escena musical basca ha donat un cop enorme. Descobreixo cada dia nous projectes que m’encanten, i crec que en els últims quatre anys hi ha hagut una espècie d’explosió i això és una cosa a celebrar.
Quin ha sigut el moment més important de la seva carrera?
Les reflexions en busca d’allò particular m’han suposat una base conceptual molt interessant i això, sumat al màster que vaig estudiar a Londres on vaig aprendre molt en quant a la composició de música popular, han estat el més important de la meva carrera. Sense oblidar Vendetta, que em va ensenyar el que era l’ofici, sentir-lo i lluitar per ell.
Quina és la part negativa d’aquesta feina?
L’exposició en excés. Que la gent et mostri el seu afecte és una cosa meravellosa, però a la vegada renuncies a l’anonimat que has tingut tota la vida. També porto malament la constant autoexplotació en la que visc. La meva relació amb aquesta feina no és sana, és obsessiva i això fa que altres àrees de la meva vida es vegin afectades. Al final Zetak és un monstre que ho devora absolutament tot, i és una cosa que he d’aprendre i treballar. És un dels meus grans defectes.
Com neix el seu vincle amb Catalunya?
Quan va sorgir la col·laboració amb Oques Grasses, al mateix temps m’estaven trucant des de Catalunya i València per fer concerts, i això em va fer sentir que s’estava creant una cosa bonica. Vaig fer una versió de Pa amb oli i sal de Blaumut que ens va apropar més als Països Catalans. A l’últim disc també hem gravat
Entre carn i os
amb Marala. El discurs a favor de les llengües no hegemòniques uneix catalans, valencians i bascos. Tot va sorgir d’una manera natural, i ara s’està forjant una relació que es va consolidant.
Què espera de l’Acústica?
Per a mi és un món totalment nou, però sento que cada vegada la gent es va sumant concert a concert i això és meravellós. Quan ens acostem al Mediterrani no sabem el que passarà, però la sinergia cada cop va a més i espero que a l’Acústica això es consolidi i que hi puguem sentir de veritat que aquesta connexió ja és per a tota la vida.