Versions originals en català
La literatura i l’assaig en català mantenen una alta producció amb una qualitat, en general, molt bona
Les novetats de narrativa toquen temàtiques molt variades, no hi ha una tendència que domini el mercat
Entre els assajos variats hi ha investigacions interessants i diversos llibres memorialístics
Empúries publica l’obra pòstuma de narrativa de Vicenç Pagès Jordà
Entre les novetats hi ha força debuts: Claudia Pagès, Rosa Olsa, Glòria Gasch...
Un any més, la tardor arriba carregada de novetats editorials que aprofiten la Setmana del Llibre en Català com a tret de sortida per ser presentades. Oferim un tast d’obres originals en català, per ordre d’editorials.
Adesiara
El vells, d’Ignasi Iglésias. Dos treballadors són acomiadats de la fàbrica tèxtil on treballen a causa de la seva edat avançada. A partir d’aquest plantejament, Iglésias, un dels principals referents del teatre modernista català, ofereix un quadre detallat de la vida de la societat menestral de finals del segle XIX.
Alrevés
El dia de la independència, de Tuli Márquez, és una novel·la ambientada en l’octubre del 2017 i protagonitzada per dues amigues de més de 80 anys que comparteixen pis.
Anagrama
El rellotge verd, de Julià Guillamon. A partir de la reparació d’un rellotge dels anys vuitanta retrobat, Guillamon posa en marxa la maquinària de la memòria en un llibre que és el retrat d’una època, una ciutat i una família (la de l’autor). També, No pensis, mira, de Mercè Ibarz, entre la memòria íntima, l’observació culta i l’anàlisi social de tota mena d’obres d’art, i les memòries generacionals d’Emili Manzano a Me’n record.
Anem
La cacera de bruixes a les Valls d’Àneu, de Pau Castell, és una investigació sobre la persecució de bruixes al Pallars Sobirà. També, Història dels samurais, de Jonathan López-Vera, un recorregut per la història dels llegendaris guerrers japonesos, i Simbologia i pensament màgic al Pirineu, de Jordi Casamajor, en què explora creences ancestrals.
Angle
Al bosc vermell, un cavall fuig, de Marta Soldado. Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler ambientada a Txernòbil. També, La gran substitució, novel·la del sempre estimulant i sorprenent Albert Pijuan. I, finalment, La llum de les llums. Diccionari del segle XVII, en què Martí Domínguez s’endinsa en l’anomenat segle de les llums.
Ara Llibres
Material sensible, de Laura Pinyol Puig. La Marta té 44 anys, una feina que l’apassiona i tres filles adolescents, però necessita temps i respostes. També, De la caverna al cosmos, d’Eudald Carbonell, en què dona les claus per comprendre un món en transformació.
Clandestina
L’Escorxador, de Lluís Riera. Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana, és un thriller negre, gòtic i rural. També, El dia dels ximples, una comèdia negra de Pere Figueras sobre un atracament, i Diners pels morts, d’Andreu Martín, en què explora la vida d’un periodista després de la seva mort, a través dels ulls de la seva filla.
Columna
A Tots aquells mars, de Laia Aguilar, una noia marcada per la desaparició de la seva germana torna a Formentera per cuidar l’àvia. També, La força de les arrels, de Lluís Foix, sobre el món de pagès; El nen dels escacs, de Màrius Carol, ambientada al Penedès; Les noies de Sants, de Tània Juste, novel·la que reivindica la guerra oculta de les dones catalanes durant la Guerra Civil; Coratge, d’Imma Tubella, una obra d’empoderament femení; Cornèlius, l’almogàver, de Pilar Rahola, novel·la històrica guanyadora del premi Bertrana, i, finalment, La muntanya del tresor, de Martí Gironell, ambientada a Montserrat.
Comanegra
La puta i la santa, de Gemma Pasqual, un còctel d’història i d’actualitat, de realisme cru i de realisme màgic. També, Aquesta cançó, no!, de Maria Salicrú-Maltas, llibre de música, memòria, psicologia i ètica. I La mort de l’altre, en què Teresa Ibars parla de la pèrdua del paisatge, dels costums, de la llengua, de les persones...
Edicions de 1984
Tot als deu, del poeta Jaume Creus, un llibre de prosa senzill, clar i resilient ple de vivències.
Edicions 62
Jo soc l’última plaça, d’Alba Gómez Gabriel, premi BBVA Sant Joan, és la història d’una plaça al cor de Barcelona, la plaça del Sol, un lloc que és mirall de molts altres llocs, un úter fèrtil d’històries, un escenari de supervivència i de crisi. També, Les ànimes fidels, d’Helena Rufat i Casals, premi Joanot Martorell, sobre els idealistes i arrauxats brigadistes estrangers durant la Guerra Civil.
Empúries
El jove Gabriel Ferrater, la llegenda, de Ramon Gomis, per als amants del poeta. També, Més de dues aigües, debut en novel·la de l’artista Claudia Pagès; Ara, i cada demà, debut de l’editora de Columna Glòria Gasch, amb una trama de fons epistolar; El rol del Roc, de Màrius Serra, en què la desaparició de jubilats assola el barri d’Horta; En primera persona, obra pòstuma de relats de Vicenç Pagès Jordà, i El tigre, de Borja Villalonga, novel·la sobre salut mental i religió.
Eumo
L’ofici d’educar, d’Elisabet Pedrosa, basat en el programa radiofònic. També, Infermeres en guerra, de Cinta Sadurní i Xavier Bardolet, que narra la vida de dones d’orígens diversos que van treballar a l’Hospital Internacional de Vic els últims mesos de la Guerra Civil.
Folch & Folch
D’una hora lluny, de Quim Aranda. Recull de textos, alguns íntims i altres polítics o sobre el món del periodisme.
L’Agulla Daurada
La talpera. Un western de la vulnerabilitat, de Gerard Vilardaga, és un dietari ficcionat basat en la seva experiència com a treballador social.
L’Altra
Aquí baix, de Laia Viñas. Homenatge a la Ruta del Bakalao, a l’època i als que la van viure a través d’una prosa de qualitat, elegant i personal.
L’Avenç
Proses, de Joan Vinyoli, que és conegut com a poeta, però aquest cop es publiquen 80 textos en prosa inèdits, descoberts al Fons Joan Vinyoli de l’Arxiu Comarcal de la Selva. També l’estudi Denominar. Paraules que legitimen el poder, de Lluís Quintana Trias.
La Campana
Matilde E., de Maria Escalas, premi Ciutat de Palma. El misteri de la vida de la gran música Matilde Escalas, que va ser silenciada després de la seva llarga història d’amor amb Santiago Rusiñol. També, Catalans del 1939, de Francesc Vilanova, retrat d’un país amb franquistes, antifranquistes i resignats; la comèdia sobre cites de Tinder i àpats Vermuts i barbuts, de Magda Minguet; Tota la bellesa perduda, de Jordi Fernando Aloy, en què ofereix una història d’amor, temor i conflicte; Temps extraordinaris, de Jaume Castanyer, novel·la històrica que fa viatjar de Londres a Bombai el 1838 per acabar a terres del Penedès; Les amants, de Patrícia Castro, amb dues protagonistes antagòniques i un amor prohibit que els remourà la vida, i Aquí no dorm ningú, thriller de Xavier Theros ambientat a la Barcelona del Nadal del 1933.
La Magrana
Si sabessis el mar com és bonic, debut de Gemma Calduch amb una història de sirenes. També, Crideu la mort errant, digueu-me on va, retorn d’Antònia Vicens a la narrativa amb una obra fosca mostrada amb ulls de nena; Quan ataquen els voltors, de Cinta Farnós, un crit generacional contra les violències invisibles; Els de fora i els d’aquí, de Norbert Bilbeny, un debat sobre la immigració; Ciutat endins, de M. Mercè Cuartiella, que convida a fer una reflexió sobre la nostra relació amb el lloc on vivim i les persones que ens envolten, i Cos, camp de batalla, de Laia Mauri Baraza, autoficció estructurada al voltant del cos i la sexualitat de la protagonista.
La Segona Perifèria
Dolça a la torre de fang, d’Antoni Veciana, història ficcionada de Dolça de Provença, esposa de Ramon Berenguer III, comte de Barcelona.
Llibres del Delicte
Interpretar els senyals, de Jordi Casals, la investigació del suïcidi d’un professor de secundària amb aspiracions literàries. També, Sang blava, de Maria Sardans, tercer lliurament de la sèrie de Valentina Palau.
Males Herbes
Mammalia, d’Elisenda Solsona, que explora des de la ciència-ficció els problemes de fertilitat i les relacions maternals que se’n deriven. També, El purgatori del bibliòfil, de Ramon Miquel Planas, crítica despietada al món cultural català ben actual, tot i que va ser publicada per primer cop el 1920.
Medusa
Deu annexos a la mort d’Alícia Pinós, debut de Rosa Olsa amb una obra negra ambientada en una Barcelona fosca i intrigant. També, Tots els contes, de Palmira Ventós, que reuneix tota la narrativa curta de l’autora, inclosos alguns inèdits.
Periscopi
Cavall, atleta, ocell, de Manuel Baixauli, en què ens parla de paternitat i art amb la seva prosa entremaliada d’alt nivell. També, Només terra, només pluja, només fang, de Montse Albets, obra sobre la pèrdua i la necessitat humana de l’altre, i Terminus, de Joan Benesiu, ambientada a l’Europa central i amb una trama de contingut força inquietant.
Pòrtic
Les catalanes no es pinten, d’Ofèlia Carbonell, és una investigació sobre bellesa i feminitat a la Catalunya contemporània.
Proa
Acte de fe és la segona novel·la del dramaturg Sergi Belbel i està ambientada a la Sevilla del 1481, amb conflictes entre cristians i jueus. També, El temps habitat, en què Maite Salord desenvolupa una trama d’històries familiars i ferides sentimentals obertes ambientada a Menorca; El món interior, de Francesc Serés, és una història personal i viscuda de l’Europa dels últims cent anys, i, finalment, el retorn al true crime de Pep Coll amb Els crims de la mel, una novel·la a partir d’uns crims que van trastornar els pobles del voltant de Tremp a principis dels anys cinquanta.
Quaderns Crema
3 a Denver, de Joel G. Morera, és un relat sofisticat ambientat als Estat Units, amb tocs inquietants i amb molts referents arquitectònics.
Raig Verd
Ets una exagerada. Biaix de gènere i sexe en salut, d’Isabel Muntané i Blanca Coll-Vinent. Les autores fan evident i qüestionen que la pràctica mèdica no escapa de la mirada androcèntrica que ha considerat el sexe masculí el referent universal dels estudis. El biaix travessa tots els àmbits mèdics, des de la recerca i la innovació fins al diagnòstic i el tractament.
Rosa dels Vents
A Viure entre pantalles, Josep Natalí i Jordi Bernabeu qüestionen idees preconcebudes sobre les addiccions i generen arguments per afrontar aquest debat sobre l’ús de les pantalles. També, No dormiràs, thriller psicològic d’Oriol Canals; Tu el pebre i jo la sal, de Núria Fortuny, que ofereix una comèdia romàntica ambientada en un restaurant; Sarah, mereixes saber-ho, de Francesc Soler, és la història de la venjança de dues dones contra la violència masclista; a Segrest a l’estany, Jordi Coll ofereix un thriller en què la inspectora Renée Colomé haurà de resoldre un segrest a Banyoles, i, finalment, Res no passa el dia abans, de Chufo Lloréns, que mostra la vida d’un marquès a la Barcelona de finals dels anys seixanta.
Saldonar
Josep Lluís Micó retrata a Artificialitis les persones que han convertit la intel·ligència artificial en un talismà miraculós, sense tenir prou coneixement i sense valorar els perills que comporta. També, Més enllà de les muntanyes, primer volum de la trilogia Els rostres d’Europa, escrit pel periodista danès Per Nyholm que es declara enamorat de Catalunya.
Sidillà
Històries emboscades. Contes i rondalles de quan la gent vivia al bosc, de Josep Cot i Antoni Gimeno, amb il·lustracions de Laia Baldevey. Hi va haver un temps en què els boscos catalans oferien molts de recursos. Molta gent hi vivia i en vivia. Llenyataires, bosquerols, carboners, peladors, roders, traginers... gent que explicava moltes històries de l’entorn.
Spècula
Les terres dels cossos que es desfan, de Roger Coch, una aventura de gènere fantàstic en què una noia, en representació del seu poble, ha d’intercanviar vells per infants.
Univers
M’hauria agradat coneixe’t és una carta oberta de Fel Faixedas al seu avi, el primer saxofonista de l’Orquestra Internacional Maravella. També, Jugada personal, en què Joanjo Pallàs revisita els moments de felicitat que li han regalat el futbol i l’escriptura; L’Àlex del somriure, de Carles Durà, premi Roc Boronat, és una obra en què l’autor ofereix un colpidor mostrari d’emocions per parlar de la mort real del seu fill Àlex, de càncer de ronyó, quan tenia 17 anys; a La vida de la Shilpi, Antoni Vives retrata els efectes negatius que té l’entrada d’interessos econòmics partidistes en les petites comunitats aïllades de les grans ciutats i la modernitat, i, finalment, Les rutes del sublim, en què Natàlia Romaní, refugiada en un racó del Mediterrani, emprèn l’escriptura d’aquest llibre amb l’objectiu de saber si encara és possible experimentar el sublim.