cultura

l'entrevista

“Recuperar Esquirols és un acte de justícia”

Pocs grups poden dir que un miler de persones van demanar que tornessin als escenaris. Esquirols n'és un, un grup, però, que és un gran desconegut.

Els Esquirols van ser un grup que va existir entre el 1969 i el 1985, any en què es van desfer quan tenien una gira a mitges i, en cartera, un disc per editar. Ara, Picap (que té el fons d'Edigsa) permet comprar tots els discos remasteritzats. També s'han reeditat les partitures.

El concert del 2006 va deixar amb la mel a la boca tothom. Es va veure que hi havia un públic que responia a un grup que no hi era.

Molt abans del concert, ja havia pensat que calia recuperar aquelles cançons. Si no les volien cantar ells, nosaltres ens vam oferir per plagiar-les, amb el seu permís.

Esquirols tenia un repertori molt ampli. Com heu fet la selecció?

L'espectacle segueix l'evolució històrica: és cronològic. Quan el grup va voler gravar un disc, Edigsa els va demanar que abans n'editessin un de populars catalanes que fins llavors només cantaven les corals. Era un repertori molt xirucaire i això els va significar un estigma que els va costar molt de treure's. Al concert, cantem temes de tots els discos, a partir del segon, així com d'altres inèdites seves. El grup es va donar a conèixer a través dels esplais des del primer, Cants al vent, i per això va arribar a sectors socials molt diferent.

Recuperar aquest repertori és un acte de nostàlgia o de reciclatge?

És un acte de justícia. Els mitjans de comunicació i el país, en general, els havia fet poca justícia, fins ara. Ho notem també, nosaltres. La premsa comarcal ens atén, però no els generalistes, perquè desconeixen l'empremta dels Esquirols.

Un cas ben diferent és el retorn de La Trinca, amb concurs televisiu inclòs.

La Trinca era molt directa. És veritat que aquest trio va ser més famós, però els temes d'Esquirols són més subtils.

Esquirols és per cantar d'excursió o al cotxe. Ja no es canta amb la família...

Jo els vaig conèixer a l'esplai de Vallirana. Ara ja fa anys que no vaig amb autobús i no sé si encara es canta quan es va d'excursió. Els DVD han fet molt de mal.

‘Maria té un jardí a prop d'un paradís' i recomana que quan se surt no es tanca la porta del jardí.

Una bona part de les cançons d'Esquirols té un caire humanista. Com a Arrels, que descriu el cicle de la vida. Tot i que moltes cançons tenen 30 anys són tan actuals (o més) com quan les van escriure.

Com la de ‘Corrandes' quan diu que ‘qui xucla la mamella no som pas el catalans', no?

El país és un altre referent inequívoc dels Esquirols. És com el Conte medieval, del 1975: explica la història d'un tirà, d'un dictador. Avui encara hi podem trobar molts paral·lelismes.

I la natura?

L'ecologisme és la tercera pota del seu repertori. A Torna, torna Serrallonga, el més popular, canta a la defunció d'un territori. Si encara escriguessin cançons segur que denunciarien el projecte de les línies de molta alta tensió: les MAT.

El 19 de juny vau cantar a l'Auditori. Quin era el públic, quina la recepció?

Volíem que fos un concert popular. Els músics no vam cobrar. Els Esquirols ens van cedir els drets. Al concert hi havia des de nens de 10 anys (fills dels que els escoltaven quan eren petits) fins a altres de 70. Ells sempre han dit que les seves cançons són de la gent i per a la gent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
Margarida Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen