El pes de la banda

Acompanyat de set músics, l'oscaritzat Jorge Drexler va voler treure's l'etiqueta de cantautor. Tres mil millones de latidos,Todo se transforma o Todos a sus puestos van sonar de luxe amb l'ajuda dels instruments de vent, les guitarres i les mil i una percussions. Però tal com profetitza en una cançó: “Hay tantas cosas, yo solo preciso dos, mi guitarra y vos”, el seu etern somriure es va fer més ampli quan el focus el va enlluernar només a ell. Llavors era un cantautor lliure, perquè es va treure el pes de la banda. Em quedo amb el record de l'Auditori a les fosques i la llum dels telèfons mòbils acompanyant el cantant mentre sonava Noctiluca, transportant-nos al Cabo Polonio, a l'Uruguai, ple de lluernes. Per acabar de guanyar-se els “girondins” –Drexler volia dir gironins– va versionar Club tonight de Gossos: “Nena, quedem-nos a aquest club tonight, que demà és festa major”, a Girona.