Reconciliació amb els orígens
L'Èlia té 34 anys, s'acaba de separar i la feina escasseja al seu despatx d'arquitectes, a Barcelona. Per Tots Sants, com cada any, compleix amb el ritual de tornar al poble on es va criar. El món li cau a sobre, però el contacte amb els seus, en certa manera, la revifa. Els records d'adolescència són ben vius en l'ambient i en amistats adormides que recupera. Primavera, estiu, etcètera (La Magrana) és el debut literari de Marta Rojals. La novel·la és una reconciliació amb els orígens, una catarsi en què la protagonista –que se sent “emigrant”, allunyada però encara lligada a l'entorn rural d'on prové– experimenta una barreja d'amor i odi envers la pròpia tribu.
Marta Rojals (la Palma d'Ebre, 1975) assegura que el text no és autobiogràfic, tot i que ella també és arquitecta, com la protagonista, de la mateixa edat i prové del territori on emmarca la trama, a la Ribera d'Ebre. L'obra es pot llegir com un retrat generacional, en què apareixen qüestions com el desamor, les relacions familiars, la maternitat, la precarietat laboral i econòmica, etc., tot i que el poble natal hi té un pes predominant com a bressol individual. “Suposo que quan un està malament busca seguretat, i saber en quin terreny tens clavades les arrels te'n dóna força, de seguretat. Si no tenim clar cap a on anem, almenys sapiguem d'on venim”, raona.
Un dels detalls que atorga autenticitat a la novel·la és la llengua, amb l'ús de la variant dialectal pròpia de la zona. En aquest sentit, és molt fidel a la realitat, amb moltes llicències lingüístiques. “Qualsevol filòleg es posaria les mans al cap, perquè l'he fet una mica a la meua mida. Sóc de ciències i a més estic molt contaminada lingüísticament pel català oriental”, explica.
