Cultura

El Villar recupera una part de memòria històrica

El llibre presentat relata un temps de guerra civil silenciat fins ara però viscut sentidament pels seus protagonistes i llurs famílies

El recentment nomenat cronista de la vila, Cèsar Salvo, ha estat l'autor del llibre Crónica de la Guerra Civil en El Villar, que relata el període viscut en aquesta localitat serrana entre juliol de 1936 i gener de 1940.

L'obra, descriu el paper que va jugar durant la guerra, Villar de la Llibertat, vila considerada la rereguarda del front de Terol i la porta d'entrada per a la que aleshores ja era capital de la República. Un poble de la serrania en què hi havia el 17è Cos de l'Exèrcit Republicà, l'Hospital de Sang, un polvorí de grans dimensions, el dipòsit d'armes i un camp d'aviació des d'on sortien les conegudes “paves” per fer els bombardejos escaients.

El llibre de Cèsar Salvo, treu a la llum els escenaris de guerra més rellevants i dibuixa la realitat viscuda d'aquesta vila serrana, que va arribar a albergar 15.000 soldats republicans acampats pels voltants del poble.

També treu del silenci i l'oblit obligat, la realitat del primer any de postguerra amb un frontó convertit en presó, amb el muntatge dels judicis sumaríssims realitzats a la Casa de la Vila i les tàpies de l'antic cementiri de la Lloma, com a paretó d'afusellament de milicians.

El remat del llibre, no estalvia detalls respecte dels actes festius i mostres de prepotència dels vencedors franquistes, fins ben entrada la dècada següent.

No hi ha dubte que l'obra presentada a la sala de plenaris de l'Ajuntament de Villar, ha estat el resultat d'una llarga investigació per una setena d'arxius escampats per tot el territori peninsular i han estat trets a la llum nombrosos documents que suposen la descoberta d'un llaurador intel·lectual existent a la localitat durant aquell temps.

La font de la vergonya

E.C.

No és la primera vegada que surt a col·lació la font erigida durant l'any 1953, moment en que segons sembla, es va recrudir la realitat feixista al poble. Des d'aleshores i també ara, continua erigida a la plaça de la Font, anterior plaça del “Caudillo”, com a mostra dels que encara ara manen sota la realitat política del poble que està administrat per la coalició PSOE - Esquerra Unida.

No fa molt encara, es va intentar el seu desballestament a fi de remodelar l'indret urbà; però les forces “vives” del poble van originar una allau de signatures que emporuguiren l'alcalde i els regidors d'aleshores. No va haver oportunitat d'aplicar cap article de la Llei de Memòria Històrica que recomana la substitució de tots els signes de la dictadura.

Allà roman aquest font, per a vergonya dels demòcrates i com a escarni dels vençuts. Encara ara, s'hi pot llegir a una de les seues cares, 18 de juliol de 1953. No va haver manera de substituir-la per un disseny magnífic realitzat pel catedràtic de Belles Arts per la Universitat Politècnica de València i fill del poble.

El fantasma de la guerra perdura en aquest poble, per molt que els vençuts s'entesten a dir que les ferides ja estan tancades. Hi ha una part de la població que ni oblida, ni perdona, pel que s'hi veu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.