Mística salvatge

Magnífic concert, el que van oferir Pedro Burruezo i la Bohemia Camerata a La Planeta, dins del cicle Arrels d'arreu, organitzat per la Casa de Cultura. Burruezo, precursor amb Claustrofobia dels contactes amistosos entre el pop, el flamenc i altres músiques d'arrel, continua, dues dècades després, aquest camí cap als orígens per muntar el seu propi cafè cantant de les tres grans cultures mediterrànies, la musulmana, la jueva i la cristiana medieval, reivindicant sempre una religiositat profunda i lliure de «mariconades», és a dir, de jerarquies i imposicions absurdes. Temperamental, desacomplexat, salvatge i encisador, Burruezo proposa fusions que semblaven impossibles –la música jueva i Las Grecas?– i es passeja per l'escenari com un místic que allibera la seva ànima a través de cants de lloança tan insospitats com ara El cant dels ocells. Els múltiples recursos del sudanès Wafir S. Gibril, convidat de luxe, van arrodonir un concert que Burruezo va voler completar en els bisos amb un regal a la ciutat: El Call de Girona.