Detectiu de la seva mare
Aurélia Thierrée posa en escena l'univers creatiu de la filla de Charlot
Jaime Martínez repeteix amb Aurélia a escena i es completa amb Magnus Jakobsson
La millor credencial per fer valer el treball d'Aurélia Thierrée és fer referència a L'Oratorio d'Aurélia, un muntatge que ha rodat durant vuit anys per mig món. El març va estrenar el seu segon treball, bevent de les mateixes fonts i movent-se amb ressorts semblants als del títol anterior: Murmures des murs. L'estrena a Catalunya serà demà i dissabte (21 hores, al Municipal de Girona) dins del Temporada Alta. L'actriu i co-creadora no vol desvetllar gaire res perquè prefereix que el públic arribi verge, sense saber ben bé què anirà a veure. Sí que garanteix una forma teatral artesanal, amb il·lusions òptiques, en un espectacle visual híbrid entre el teatre, la dansa i el circ.
Aurélia baixa a escena les intuïcions creatives de la seva mare i les lliga en una mena d'espectacle obert per a la interpretació de l'espectador. Tot i que se senti còmoda si se la considera, simplement, com a intèrpret, admet que el treball comença quan “com una detectiu rescato idees en el subconscient de la meva mare”, la filla de Charlot. Com al seu germà, James Thierrée, que fa només unes setmanes va sortir ovacionat del TNC amb el seu Raoul, li molesta que la relacionin amb el mite del cinema.
A Murmures des murs li agrada perdre's en la memòria. I és que l'espectacle, segons la fina trama que ajuda a partir d'algun lloc, parla de la voluntat de conèixer les històries que s'han produït en els edificis. Fuig d'algú? Aurèlie Thiérrée afirma enigmàtica, que, “depèn del dia”. Hi ha fantasmes o monstres? És ambigu: es pot entendre que hi ha uns personatges reals i uns fantasmes o bé que tot és fruit d'un desequilibri mental.
I és que tot és volàtil. Una funció a França o al Brasil tenen variables diferents, comenta, però és que també una de l'altra en la mateixa plaça. L'obra ja té una estructura que no variarà, tot i que és habitual que, a causa de la fragilitat escenogràfica que mouen els intèrprets (a més d'Aurélia, Jaime Martínez i Magnus Jakobsson) calgui arranjar-ho per no frenar la màgia de l'espectacle. Aurélia ja ha tancat el cas detectivesc. Ara la feina és fer-lo públic a la resta del món.
