Ensopiment mortal

Mala ratxa al Lliure de Montjuïc en les dues últimes estrenes: companyies de llarg recorregut i excel·lència que han decebut en l'última estació. Ni Animalario amb Penumbra ni ara Comediants han estat a l'alçada de la seva trajectòria. Persèfone és un musical a l'entorn de la mort, que suposa el retorn a escena d'Àngels Gonyalons com a cantatriu protagonista, ingredients de qualitat com les projeccions, l'acuradíssim fons sonor, la música en directe, que no tenen, però, una base dramàtica prou sòlida, mancada d'agilitat i amb moments d'autèntic ensopiment. Cada civilització es defineix per la manera en què la mort és viscuda i representada. Avui en dia el consumisme compulsiu ha transformat el ritu familiar del dol en una cerimònia asèptica i freda, convertida en un negoci lucratiu. El familiar carregat de mala consciència per haver renunciat al tradicional calor de la mort domèstica, paga sense dir ni piu la reserva del tanatori, les costoses taüts, incineracions, urnes i altres galindaines, i és capaç fins i tot de gastar-se una fortuna per convertir les cendres del difunt en un diamantblau. Persèfone denuncia el mercantilisme de l'enterrament i els seus excessos en un enfilall de cançons recosides amb filmats d'impacte, que tracen la història del personatge mitològic grec, la deessa de l'inframón i amfitriona dels difunts que arriben al més enllà, a qui ofereix una gira turística per l'ultratomba i un banquet de cucs i podridura, en el registre escatològic més xaró. Desfilada de dalles i esquelets que reben els morts que apareixen amb la cara velada; perfil de dansa macabra que evoca el Setè segell de Bergman; piràmide d'edats i roda de la vida i de la mort... imatges d'interès inserides en un musical sense trempera.