Joan Sibill
És el nou president de l'Ateneu d'Acció Cultural (ADAC) de Girona, una entitat que fa tres dècades que lluita per la cultura i la llengua
“Ser independentista ja no està mal vist”
Els Premis de Normalització Lingüística són ara tan o més dignes, però més austers
Joan Sibill és el nou president de l'Ateneu d'Acció Cultural, l'ADAC, en substitució de Jordi Terol, que ha estat al capdavant de l'entitat gironina durant els últims tretze anys. “Sempre he tingut inquietuds en la defensa del català”, sosté Sibill, que impulsa “una nova etapa amb noves idees” que té com a objectiu consolidar el projecte de l'ADAC, “amb l'embranzida dels 32 anys d'existència” de l'associació.
Com veu l'ADAC, el 2012?
L'ADAC ha estat, a Girona, el pal de paller en la defensa de la llengua i la cultura catalanes. Girona sempre ha estat capdavantera en aquesta línia i crec que l'ADAC hi ha tingut molt i molt a veure. Ara mateix, a Girona les botigues amb retolació en castellà gairebé es poden comptar amb els dits d'una mà, i això ha estat possible en bona part gràcies a l'ADAC. I el mateix es podria dir de la retolació de les parades de Fires. L'ADAC continuarà lluitant mentre el català no estigui en el lloc que li pertoca.
Quants socis tenen?
Ara mateix en tenim uns 400. En els últims anys s'ha anat produint un lleuger increment, que s'ha accentuat més en els últims mesos. Això té molt a veure amb el fet que ser independentista ja no està mal vist socialment parlant, ja no et consideren una persona estranya.
Potser és una pregunta molt òbvia, però l'ADAC és una entitat independentista?
Sí, clarament. Fins i tot hem aprofitat la recent reforma dels nostres estatuts per deixar-ho molt clar. Quan es parla de les finalitats de l'ADAC, la primera és aquesta: “La defensa, la normalització i la dinamització de la llengua i cultura nacionals, en tots els àmbits, mitjançant tota mena d'activitats cívicoculturals encaminades a la consecució de la independència del poble català”. Inicialment, vam proposar “la independència dels Països Catalans”, però utilitzar aquest concepte ens comportava entrar en un conflicte legal amb les normes espanyoles.
Com ha vist evolucionar aquest sentiment independentista dins de l'ADAC?
Jo crec que hi ha crescut en paral·lel a com ho ha fet a la societat gironina en general, de la qual l'ADAC no deixa de ser un reflex. Ara, una gran majoria dels nostres socis tenen aquest sentiment. Per posar un exemple, a cada cim que fa la nostra secció de muntanya, s'hi fa una foto amb una estelada.
I més enllà de l'independentisme, com es defineix políticament l'ADAC?
En aquest sentit, cada soci té el seu pensament particular. L'ADAC, com a entitat, és apartidista, que no vol dir apolítica. Sí que hi ha un partit del qual no som cap de nosaltres... Més d'un partit, segurament.
Què passarà amb els Premis de Normalització Lingüística?
Els premis s'han adaptat a la situació econòmica i han canviat de format, com ja ho havien fet en altres ocasions al llarg de la seva història. L'última edició va ser igual o més digna que les anteriors, però més austera. Aquest any intentarem mantenir la fórmula de l'any passat, amb un acte a l'auditori Irla de la Generalitat a Girona, que tindrà lloc el 8 de juny. Tornarà a ser un acte senzill, amb un pica-pica, que ens permet reunir més gent que no pas un sopar. La veritat és que, amb el sopar, no es cobrien les despeses.
Alguna activitat nova en perspectiva?
Aquesta setmana reprendrem, després de molt de temps, els sopars tertúlia. El primer tindrà lloc divendres vinent i hi vindrà com a convidat Jordi Terol, que parlarà sobre el passat, el present i el futur de l'ADAC, al restaurant La Marquina. A l'anterior etapa dels sopars tertúlia, en vam superar el centenar, i el convidat número 100 va ser Jordi Pujol. Ara, la nostra idea és programar-los cada dos mesos, perquè abans els fèiem més sovint, i no sempre teníem prou participants.
També hem creat una secció de balls tradicionals, a càrrec del grup Escampillem, i també hem engegat un grup de lectura. Una activitat molt important per a nosaltres és País i conversa: convidem estudiants de català nouvinguts a fer excursions per ensenyar-los el territori, perquè creiem que és la millor manera per estimar-lo. Fins ara, nosaltres pagàvem els autobusos, però l'any passat les subvencions van ser molt minses, i aquest any no comptem que siguin millors. En tot cas, volem continuar aquesta activitat i, si cal, anirem a llocs més propers, a l'entorn de Girona, en vehicles particulars.
Com veu el futur de l'ADAC?
Continuarem lluitant contra aquests atacs tan ferotges a la nostra llengua. Com més ferotges siguin els atacs, més forts ens hi posarem nosaltres, fins que arribem a Ítaca.
Un corredor de fons, en defensa de la cultura catalana
Joan Sibill i Termes (Girona, 1957) és enginyer i fa uns 19 anys que està vinculat a l'ADAC, els últims vuit com a tresorer i vocal de la junta directiva. Va entrar a l'ADAC en un moment en què, com a membre de l'Atletisme Girona –“encara corro, sempre curses de fons”, diu– ja participava en el trasllat de la flama del Canigó fins a Girona, un acte que el va posar en contacte amb l'Ateneu d'Acció Cultural quan el presidia Josep Maria Barneda, l'antecessor de Jordi Terol. Ara, Sibill presideix una junta directiva que completen onze persones més: Joan Barbarà (vicepresident), David Casellas (secretari), Joaquim de la Mata (tresorer), i els vocals Lluís Codina, Joaquim Carreras, Xavier Ribas, Josep Duran, Anna Cumi, Montse Bosch, Julieta Cortina i Josep Maria Medir.
L'ADAC proposa als seus socis un ampli ventall d'activitats que inclouen des d'activitats esportives –les seccions de muntanya i cicloturisme– fins a projeccions de pel·lícules i documentals, el cicle de xerrades Històries de viatgers, les Pinzellades –sessions monogràfiques en què els socis comparteixen coneixements– i altres activitats per mantenir vives tradicions i festes identitàries.
