cultura

Conxita Oliver

Coordinadora de la Xarxa de Centres d'Arts Visuals

“L'art contemporani s'ha d'obrir més a la societat”

Alguns centres hauran de reduir els costos d'estructura; el més important ha de ser l'activitat

El sector de l'art, fastiguejat per les polítiques culturals, l'ha rebut com un dels seus, i això li dóna un temps de marge per poder treballar amb tranquil·litat el projecte de Xarxa de Centres d'Arts Visuals de Catalunya. La historiadora de l'art Conxita Oliver, de 55 anys, històrica col·laboradora de l'Avui, haurà de treure tot el rendiment possible a l'entramat de centres situats a Girona, Lleida, Tarragona, l'Hospitalet de Llobregat, Mataró, Vic i Amposta. I aviat també a Barcelona.

La seva missió?

Impulsar, coordinar i promoure la xarxa, que integren els vuit centres territorials i també els espais locals. Tots són i fan xarxa, no se'n deixa de banda cap. El mapa d'arts visuals és ric i cal cuidar-lo en conjunt.

Qui decidirà les prioritats?

Hi haurà un consell executiu que serà l'òrgan de diàleg i reflexió. Estarà format pels directors dels centres, un representant del Macba i de l'Arts Santa Mònica i jo mateixa. Volem fer la primera reunió abans del juny.

Què els proposarà vostè?

Crec que és necessari disposar d'una plataforma digital que permeti interconnectar tots els centres. Que tothom sàpiga sempre què fa l'altre. Hi ha molta feina a fer i caldrà moure moltes fitxes. Hem de fer programes educatius; per tant, s'haurà de trucar a la porta del Departament d'Ensenyament. Per a la difusió exterior ens haurem d'entendre amb l'Institut Ramon Llull. I, a través de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), haurem d'estudiar com inserir els artistes dels centres en plataformes de difusió del sector privat que els connectin amb el mercat.

La projecció és un dels temes que més preocupen els centres.

Aquí crec que el Macba haurà de tenir un paper fonamental. Ens haurà d'ajudar en la projecció local, nacional i internacional. També comptem amb el Macba per facilitar als centres la cessió d'obres dels seus fons.

I Santa Mònica, quin rol tindrà?

Com a centre que té per objectiu acostar la cultura a la societat, el seu director està molt ben predisposat a cedir espais per rebre produccions del territori, i a l'inrevés.

Pel conseller Ferran Mascarell, és imprescindible que els centres rebin més públic.

Proposem un canvi de model. Els recursos públics han de tenir el seu retorn social. No podem seguir fent les coses de portes endins, només pensant en el públic especialista. L'art contemporani no pot quedar d'esquena a la societat. Que no fa amb ella? Quin contrasentit, i tant que hi fa, és l'art del seu temps! Ben segur que la pot ajudar a entendre el món en què viu i a prendre un posicionament crític. Ho recollirem en els contractes programa que signarem amb cada ajuntament titular del centre territorial. Els demanarem que augmentin de públic en quantitat i en diversitat de perfils i que facin una tasca d'intermediació. Si cal hauran de repensar les seves activitats i les seves programacions per adaptar-se a les necessitats i a les motivacions dels destinataris no experts.

I això no anirà en detriment de l'excel·lència artística?

Les dues coses han de ser possibles. Hem de buscar l'equilibri.

Què vol dir exactament que els ho demanaran en els contractes programa?

Doncs que se'ls farà una avaluació anual. Els contractes programa definiran objectius, responsabilitats i indicadors i tindran una vigència de quatre anys, però cada any es decidirà la inversió que farà el Departament de Cultura en funció dels pressupostos i del resultat d'aquesta avaluació.

Aquest any els vuit centres es repartiran 1,1 milions d'euros?

La quantitat anunciada s'ha incrementat fins a 1.230.000 euros perquè s'ha fet una correcció d'injustícia històrica i de reconeixement al Tecla Sala, s'ha inclòs un suport addicional als dos centres de creació més recent, Tarragona i Amposta, s'ha compensat la rebaixa d'inversió d'alguns ajuntaments, com ara Vic, i, és clar, perquè aquest any s'incorporarà un nou centre a Barcelona.

El centre de Barcelona tindrà una posició preeminent?

Serà un centre més. Parlem de centralitats i no de capitalitat.

Tots els centres rebran la mateixa ajuda que l'any passat?

La majoria, sí. Ho estem acabant de tancar. Tota la inversió que farà el Departament de Cultura en la xarxa va destinada a activitat. Alguns centres tenen uns costos de funcionament i estructura altíssims i, de cara a l'optimització de recursos, això no pot seguir sent així. El Departament de Cultura no es posarà mai en el model de gestió, que depèn dels ajuntaments, però sí que caldrà, d'aquí a dos anys, aconseguir que la despesa total d'estructura no superi el 50% del pressupost total.

Hi ha algun candidat per al novè centre que, per decret, pot assumir la xarxa?

De moment, cap ajuntament ho ha sol·licitat. La Generalitat no obligarà mai cap ajuntament a tenir un centre d'art si no manifesta interès i convicció.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona