Cultura

LA CRÒNICA

DE l'ebre

Tortosa: entre jueus i templers

L'orde del Temple es va crear el 1118 per socórrer els pelegrins que anaven a visitar Terra Santa, que aleshores era un regne cristià conquerit per les croades. Amb el temps es convertí en una organització poderosa tant militarment com econòmica amb interessos per tot Europa. La seva relació amb els jueus es movia sota els paràmetres del secretisme, atès que tots dos es dedicaven al comerç del diner, que és el més discret dels negocis. El que sembla clar és que templers i jueus varen tenir poca coincidència a Palestina, considerant que la població era majoritàriament àrab i de jueus n'hi havia molt pocs, després de la destrucció del Temple per l'emperador Tit l'any 70, en què foren expulsats del seu país i es varen instal·lar per tota la regió mediterrània.

Quan Berenguer IV va conquerir Tortosa als sarraïns, fet declarat croada pel papa, ho va fer amb l'ajut dels templers, als quals el comte va lliurar la ciutat i el castell de la Suda. Aquí es varen trobar amb els jueus instal·lats des de feia molts anys. No consta que les relacions foren gaire conflictives; els templers governaren amb cura i respecte les diferents comunitats: l'autòctona d'arrels visigòtiques, els sarraïns que havien estat dominadors i que molts no se'n varen anar, els jueus i els cristians nouvinguts del nord de Catalunya. El templers deixaren Tortosa poc abans de la dissolució de l'orde, el 1307. El seu patrimoni fou assolit pels Hospitalers a Catalunya i l'orde de Montesa a València. Alhora, els jueus eren objecte de constants embranzides pels monarques cristians per forçar la seva conversió. Especial importància varen tenir les anomenades Disputes de Tortosa, promogudes el 1410, pel frare Vicent Ferrer, personatge enaltit per la cultura valenciana i menyspreat per la catalana. Era el pròleg de l'expulsió el 1492. Templers i jueus quedaren com a part de la història remota.

La passada setmana es varen reunir a Tortosa representants de les 23 ciutats que integren la Xarxa de Jueries de Sefarad, expressió que es correspon per a alguns amb Espanya o per a altres amb la península Ibèrica. Tortosa ha estat presidenta de l'associació durant el darrer període, el que comportà ser la seu de l'assemblea periòdica. Els alcaldes varen visitar el call de Remolins i s'impregnaren de les arrels jueves de la Tortosa medieval.

Aquesta mateixa setmana, Tortosa ha assolit la presidència periòdica de l'anomenada Ruta del Temple, integrada per les ciutats dels tres regnes de la Corona d'Aragó on foren presents. Aquesta iniciativa pretén donar a conèixer la importància que va tenir l'orde militar a partir dels llocs emblemàtics on va estar més present, els imponents castells de Peníscola, Tortosa, Miravet, Lleida i Monsó. Pel que fa al cas de Tortosa, l'Ajuntament vol divulgar la presència dels monjos templers que deixaren la seva petjada a la ciutat encara molt present en la toponímia local: horta del Temple, eixample del Temple...

Tant una iniciativa com l'altra pretenen captar visitants, especialment americans en el cas de les empremtes jueves, autòctons en el tema dels templers. El parador del castell templer de la Suda és element clau. Es tracta de convertir Tortosa en focus de turisme cultural que deixa els seus dinerets. Tot plegat, però, foc d'encenalls, si l'Ajuntament no aconsegueix que tots els bars i restaurants obrin els diumenges com a qualsevol ciutat turística del món.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.