Una llibreta diabòlica

La Sala Atrium de l'Eixample tanca el seu primer cicle Atrium-Lab amb una dramatúrgia a partir de l'escriptora argentina Romina Paula. A Buenos Aires, l'exalcen com a la dramaturga que superarà la trajectòria de tot un Veronese (ja ha quedat oblidat l'impacte de Javier Daulte, emparat per la Beckett, el 2003). Albert Prat ha assumit la direcció d'un text introspectiu, que deixa molts buits perquè sigui l'espectador el que trami les relacions i les perversions entre els personatges. Hi ha dos germans que encara pateixen el dol de la mare. I una cosina que trenca el fràgil equilibri entre els dos germans. Les actuacions de tots tres actors són contingudes. Que juguen encertadament amb els punts suspensius. De seguida, es percep que hi ha un aire enrarit en l'escena i costa d'entendre per què no obren les finestres. Per què no trenquen aquesta espiral cap endins que els ofega. És una peça, amb punts còmics, que insinua un crim. O dos. O tres. Tot depèn de la perversitat del públic. Drama que enganxa.