Art contradictori

És molt gratificant de veure com les publicacions al voltant de la dansa cada cop són més habitual a casa nostra, omplint de mica en mica la línia discontínua que resseguia aquesta part de la cultura. Des de l'any 2009, la col·lecció Liquid Docs de llibres-revista ens condueix per les obsessions estètiques de cada artista: Sonia Gómez, Sol Picó, Cesc Gelabert i molt aviat un nou volum dedicat a Àngels Margarit. El mateix any sorgeix la col·lecció Cos de Lletra del Mercat de les Flors en col·laboració amb el Centro Coreográfico Galego i l'Institut del Teatre, que enguany ha publicat A contracuento. La danza y las derivas del narrar del pensador i dramaturg Roberto Frattini.

I, paral·lelament, també ha sorgit un altre grup de publicacions, aïllades, que miren la història des del jo personal i que ressegueixen amb modèstia unes trajectòries artístiques en què la pedagogia ha estat l'eix principal d'actuació. Aquest és el cas de Marta Munsó, una vida para la danza (2011), escrita pel pare de la professora, el periodista Joan Munsó, o La classe de ballet: els meus mestres (2010), de Carme Calvet, un tractat metodològic que recorre alguns dels personatges clau de la darrera meitat del segle passat, com Marina Noreg i Joan Tena. Aquest últim fou el mestre més important de la ballarina i pedagoga lleidatana Mercè Mor, que fa unes setmanes presentava en públic Pas a Pas.

Mercè Mor és la meravellosa protagonista d'una de les primeres videodanses (d'abans que existís el terme), la proposta de Joan Tena de dur El cigne de Saint-Saëns al llac de Banyoles. I el seu és un llibre que resumeix una història vital lligada a la dansa des de la infantesa –en una casa amb més de cent parelles de canaris on va instal·lar la primera de les seves escoles, quan tot just era una adolescent– i fins al dia d'avui, amb setanta anys, agraïda pel constant reconeixement d'alumnes i companys però decebuda perquè la més gran de les seves il·lusions, crear uns estudis municipals que obrissin la seva ciutat a la dansa, no s'ha acomplert. Com tampoc el premi que duia el seu nom es va poder celebrar més enllà de la primera edició, l'any 2007.

Amb aquesta història d'anades i vingudes quasi diàries de Lleida a Barcelona, per aprendre, per ensenyar, per crear... Mercè Mor ens retrata en el seu llibre la flama que crema per dins als grans ballarins i que no els deixa estar mai quiets, encara que la realitat no pari de bufar en contra.