El Museu de Lleida rep en dipòsit tres obres de Jaume Minguell Miret

Un dels dibuixos representa un apòstol i fa 320 per 150 centímetres, l'altre mostra un àngel amb escut i mesura 425 per 110 centímetres i el tercer representa dos esclaus, és un detall de la vida de Sant Pau i fa 170 per 110 centímetres. Tots són dibuixos fets amb carbó sobre paper. Les tres obres van estar exposades al Museu de Lleida, a la mostra 'Del paper al mur', unes pintures al fresc de Jaume Minguell Miret i Josep Minguell Cardenyes, que es va poder veure del 15 d'abril al 15 de juny i que van visitar un miler de persones.

L'objectiu d'aquest dipòsit és completar la col·lecció d'art contemporani de temàtica religiosa que posseeix el Museu de Lleida. Les obres de Minguell s'afegeixen a d'altres, com les de Víctor Pérez Pallarès o Leandre Cristòfol, que també es troben al museu en qualitat de dipòsit. Donat que el discurs de l'exposició permanent acaba al segle XVIII, totes aquestes obres més contemporànies es difonen en mostres temporals com la que aquests dies es pot veure al museu sobre l'obra de Leandre Cristòfol, amb quatre imatges de crucificats realitzats en fusta per l'artista d'Os de Balaguer (Noguera).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Els propers reptes

Els propers reptes

BARCELONA
ÒPERA / DANSA

El Liceu convidarà Bieito, Ollé, Castellucci i McVicar el 24/25

BARCELONA
LLIBRES

“Calonge, poble de llibres” prepara una gran festa per Sant Jordi

CALONGE
M. Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats