Dansa zàping

Aquest Grec, que no té aturador, proposa accions valentes que necessiten un rigorós treball interpretatiu. Un bon exemple és la coreografia Full evening, de Contrapunctus Danceport. Van ser només tres dies a la sala Pina Bausch del Mercat de les Flors. Oferien un joc que era tot un repte de percepcions. Els espectadors podien triar tres canals de música (lírica, clàssica i moderna) que acompanyés els mateixos moviments dels coreògrafs. La tonalitat completava la percepció del moviment. La llibertat de l'espectador permetia posar color al traç coreogràfic elaborat per Claudi Bombardó i la resta de la companyia. Pocs cops s'ha permès aquesta acció tan d'homínid estirat al sofà de fer zàping, de canal a canal, contemplant la mateixa buidor de contingut. Potser és bona la referència a la multiacció onírica de Need Company de Jan Lauwers (Isabella's room, Lliure, 2005). Contrapunctus superava el repte i encara s'atrevia, cap al final de la peça, a picades d'ullet posant peces antagòniques per diferents canals per a posar so al mateix moviment. I també a definir amb moviment algunes de les 116 imatges que l'equip del divulgador científic Carl Sagan va introduir a la Sonda Voyager. La dansa, doncs, és tan dúctil com l'aigua per adaptar-se als diversos volums (la música) en què s'introdueix i és suficientment concreta per narrar la caiguda d'una fulla.

Quin canal va triar més cada espectador? Probablement, hi deuria fer molt la seva cultura musical. Per moments, tothom provava el silenci: de fons se sentia la remor de l'auricular del veí però esdevenia hipnòtic comprovar el moviment calculat de metrònom dels ballarins. Quasi tota l'estona ballaven sense música i, d'esquena els uns als altres, se salvava amb petites claus vocals els uns als altres. Un veritable treball virtuós. Aquesta màxima deuria ser massa rígida, i potser per això el moviment, i sense ser mecanitzada, no traspuava la lleugeresa i amplitud de moviments que poden exercitar els cossos preparats d'aquesta companyia. Contrapunctus, formada el 2004 i que navega per Alemanya, Àustria, Itàlia o Israel, està formada per una majoria de ballarins catalans (alguns sorgits de l'IT Dansa).

També meritori és el treball Bombyx Mori: música harmònica, ball enèrgic i físic, amb punts de clown i visualment perfecte. La metamorfosi del cuc de seda es transforma en una papallona volàtil, amable.

L'estrena d'aquest Grec de Contrapunctus hauria de ser un vàlid carnet de retorn dels seus treballs a Catalunya. Que el Mercat de les Flors sigui un nou botó possible en el seu comandament on poder mostrar el seu treball.