Música

reedició

GUILLEM VIDAL

Altres ‘discos de divorci' clàssics del rock Pop assolellat i cors trencats

Fleetwood Mac reedita amb motiu del seu 35è aniversari ‘Rumours', un disc –entre els més venuts de la història– fet mentre les relacions amoroses dels cinc membres del grup es dinamitaven. “Si és tan atractiu és perquè els nostres cors es trencaven”, admeten

Molt pocs discos han estat gestats amb tantes tensions sentimentals entremig com el Rumours de Fleetwood Mac, del qual ara, coincidint amb el 35è aniversari de la seva publicació, se'n presenta una reedició amb preses alternatives, gravacions en directe i, en el cas de la versió més luxosa del llançament, un documental promocional de l'època. Rumours, que ha venut des d'aleshores 40 milions de còpies a tot el món, situant-se així entre els discos més populars de tots els temps, és –tot i la lluminositat de les seves harmonies i la frescor californiana del seu so– el relat d'un reguitzell de ruptures. Repassem-les: Christine McVie, després de sis anys compartint escenaris i llit amb John McVie, acabava de trencar peres havent culminat una gira i buscava consol en el tècnic de llums del grup, per a qui va escriure la cançó You make loving fun (Fas que estimar sigui divertit). Stevie Nicks i Lindsey Buckingham, l'entrada dels quals a Fleetwood Mac, tres anys abans, havia estat clau perquè el grup evolucionés del blues britànic dels seus inicis amb Peter Green a un pop-rock assolellat, també ho havien deixat córrer. I a Mick Fleetwood, el daddy de la banda, l'acabava de plantar la dona, mare dels seus dos fills, per llançar-se en braços del seu millor amic.

El resultat de tot plegat, però, qui sap si per un d'aquells misteris de la naturalesa humana, va ser prodigiós. Rumours, publicat en l'any del punk, 1977, era –continua sent– un disc màgic, tot i que la teràpia exercida pels membres del grup en la composició de cadascuna de les cançons –només The chain era firmada a cinc mans– podia haver acabat en un cataclisme emocional. Dreams (Somnis, més optimista), obra de Nicks, i Go your own way (Fes la teva, amb ressentiments pel mig), composta per Buckingham, les dues peces més populars del lot, eren la mateixa cançó escrita per dues persones diferents sobre la mateixa relació. I cantada, per acabar-ho d'adobar, en el mateix micròfon. El projecte va tirar endavant, segons sembla, perquè, en els moments de més crisi, la banda va ser increïblement capaç de deixar els seus problemes a les portes dels estudis Record Plant de Sausalito, a tocar de San Francisco, i relacionar-se estrictament en termes professionals.

“Sé perfectament que, si Rumours és tan atractiu per a la gent, és perquè vam fer aquelles cançons mentre els nostres cors es trencaven”, reconeixia Buckingham fa unes setmanes a la revista Mojo. L'increïble final de tot plegat és que, tot i que cap d'aquelles relacions no es va recompondre, Fleetwood Mac van entregar encara un bon grapat de treballs pletòrics i, aquest 2013, la banda –de la qual ja fa una dècada que Christine McVie no en forma part– s'acaba d'embarcar en una nova gira mundial. Miracles del cor i, segurament també, de la butxaca

BLOOD ON THE TRACKS
Bob Dylan
Any d'edició: 1975
El divorce album per excel·lència del rock –amb permís de Rumours– el va firmar Bob Dylan l'any 1975, quan la seva relació amb Sarah Lowlands feia aigües i el trobador va trobar en la ruptura el motiu principal de Blood on the tracks, considerat –com altres discos de ruptura d'altres cantants– entre els seus millors treballs. Fidel al seu misteri de llegenda, Dylan no ha reconegut mai que tal obra fos la història del seu divorci, però cançons com ara You're gonna make me lonesome when you go (Em deixaràs a soles quan te'n vagis) són prou explícites. «Escoltar aquest disc és com escoltar els meus pares discutint-se», va apuntar, a més, Jakob Dylan, fill del cantant.
De gira
Tot i que el darrer disc d'estudi de Fleetwood Mac –ja sense Christine McVie, completament retirada de l'ofici– és del 2004, la banda no ha abandonat els escenaris. Quatre anys després del seu últim tour, John McVie, Mick Fleetwood, Lindsey Buckingham i Stevie Nicks emprenen aquest hivern una gira nord-americana que, molt probablement, arribarà a Europa la pròxima tardor.
TUNNEL OF LOVE
Bruce Springsteen
Any d'edició: 1987
Amb prou feines recuperat del seu gran èxit a escala global amb Born in the USA, Bruce Springsteen va haver de sobreposar-se a la seva separació de la model Julianne Phillips per via, sobretot, de les cançons. Entre les reflexions esgrimides a Tunnel of love destaca la de Brilliant disguise, en la qual el cantant de Nova Jersey exposava els dubtes que genera el matrimoni. El disc, basat en el seu gruix en l'inici i el final d'una relació, coincidiria també amb la separació de la E Street Band. Anys després, però, el Boss reformaria la banda i, amb Patti Scialfa, emprendria la que és, almenys aparentment, una de les relacions sentimentals més estables del rock.
RUMOURS
Fleetwood Mac
Any d'edició: 1977 (la reedició del 35è aniversari s'ha publicat aquesta setmana)
HERE MY DEAR
Marvin Gaye
Any d'edició: 1978
Després d'uns quants anys tumultuosos amb acusacions creuades d'infidelitat, el matrimoni entre Marvin Gaye, entre les millors veus del soul, i Anna Gordy, germana gran del fundador de la discogràfica Motown, es va desplomar. Incapaç, atès el seu ritme de vida, de pagar la manutenció, Gaye va acordar amb Gordy repartir entre les dues parts els beneficis del següent projecte del cantant, que acabaria sent Here my dear, un doble disc que va fracassar comercialment però que el temps ha situat entre els tresors amagats del soulman. Entre les cançons: You can leave but it's going to cost you (Pots marxar, però ho pagaràs).
FOR EMMA, FOREVER AGO
Bon Iver
Any d'edició: 2008
La història que amaga aquest disc de debut de Bon Iver forma part del folklore de l'indie d'aquest mil·lenni: Justin Vernon va trencar amb la seva companya, així com també amb la seva banda anterior, i es va recloure en solitari durant tres mesos en una cabanya de Medford (Wisconsin) per hivernar i, de passada, compondre algunes de les cançons més corprenedores de la dècada. L'exercici va culminar en un d'aquells discos capaços de marcar tota una generació, amb cançons que han versionat des de Peter Gabriel fins als catalans Glissando.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.