cultura

Crítica

teatre

Poema agònic de violència i esperança

Pablo Derqui interpreta, des de la buidor, un Roberto Zucco incontestable

Bernard-Marie Koltès és una icona per a una generació d'actors i directors però que, per culpa de la facilitat a oblidar la dramatúrgia contemporània, està arraconat en les cartelleres actuals. Roberto Zucco és l'últim cop de puny del dramaturg, que el va escriure sabent que li quedava poc temps de vida. Potser per això, batega per la cruesa de les rèpliques: més que una història narrada, és sobretot una llista d'epitafis marcats amb sang. Pensada per persuadir el públic, mereix omplir la platea cada nit.

El muntatge, dirigit per Manrique, és ambiciós i té la complicitat dels actors. Derqui interpreta un paper protagonista (Roberto Zucco) incontestable. Les seves accions manen en cada un dels quadres. Com el seu personatge, la interpretació sembla estar feta des de la buidor interior, s'allunya de ser tràgic i fa molt bé. Aspira a ser un gos que passa inadvertit. El seu entorn està en una constant degradació, tot és brut i pocs cops hi ha gotes de reconciliació. L'esperança, doncs, es troba escampada per les cantonades a partir de personatges benèvols que miren de pacificar l'espai agressiu del suburbi, sigui a la sortida del club o a l'estació tancada del metro. Són possibles víctimes que Zucco no ataca.

L'espai és contundent: un pis obert en secció que il·lustra el veïnatge d'una societat degradada (recorda l'European house, del 2005, de Rigola, en què Manrique intervenia d'actor). Són quadres d'aquest retaule la família (el paper de María Rodríguez és una alenada de rebel·lia que acaba cedint estirada en un banc), la policia i els vicis. La música acompanya encertadament, quasi a cau d'orella. Els actors es multipliquen en molts personatges. Potser l'excés de caracterització no permet el joc metateatral. Hi ha algun to que confon el públic. Sobta, per exemple, l'amo del bar nan: revela un tòpic de thriller i dóna joc dramatúrgic però trenca aquella poesia bruta quan el públic se'n riu, divertit. A l'estrena, però, no es va aconseguir elevar prou el tall poètic.

Roberto Zucco
Director: Julio Manrique
Intèrprets: Pablo Derqui, Cristina Genebat, Ivan Benet, María Rodríguez, Xavier Boada, Rosa Gàmiz, Xavier Ricart i Oriol Guinart
21 de febrer (fins al mes d'abril) al Teatre Romea de Barcelona


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona
música

Twenty One Pilots actuaran al Palau Sant Jordi l’abril vinent

Barcelona