cultura

Cèsar Salvo

Escriptor, director de teatre i cronista

“Escriure forma part de la meua vida i, per això, no pare d'escriure”

La poesia, els relats i la investigació configuren el decorat literari d'aquest autor nascut i resident a la comarca de la Serrania valenciana

Es tracta de l'opera prima publicada en el camp de la narrativa d'aquest investigador —tot i que en té d'altres al calaix—. És un home d'història i cronista de la vila que el va veure nàixer a la comarca dels Serrans.

Llicenciat en Literatura Espanyola, sempre manifesta que no sap discernir si el que fou primer va ser la lectura o l'afecció a llegir i a contar històries. Assegura, sempre que té oportunitat, que escriure forma part de la seu vida i, per això, sempre està escrivint.

Com naix la idea de substanciar aquesta novel·la?
En realitat, la narració que ara presente a la Fira del Llibre de València el pròxim 4 de maig, naix de resultes d'un comentari d'un amic respecte de certa normativa que es publicà en el seu temps sobre les causes d'exempció del servei militar, en temps en què era obligatori.
Es tracta d'un text amb contingut històric?
No, no, la història es desenvolupa durant la dècada dels huitanta; més concretament l'any 1986. El personatge es dedica a trobar una manera per a quedar lliure del que ell considera que és un malson.
Resulta curiós el nom del protagonista.
En realitat va sorgir Germà, com podia haver aparegut Antoni, Vicent o Josep. Casualitats del moment.
Quin procés ha portat el llibre?
Aquest llibre ha passat algunes vicissituds perquè restà finalista en el concurs de La Sonrisa vertical de l'editorial Tusquets, l'any 1987. Després vaig fer una versió de la mateixa novel·la en català, la vaig presentar als premis de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida i també hi quedà finalista i com que a una editorial de Barcelona li va interessar, per això ara la publiquem.
És important participar en premis?
Doncs sí, perquè per a un autor són fites que va salvant. Jo escric i el que escric sempre resulta agradable tindre-ho publicat i ara mateix, quan arribes a guanyar un concurs, resta garantida la publicació de l'obra bastida. Però, per damunt de totes les consideracions, he de manifestar que escric per afecció.
A qui va adreçada aquesta novel·la?
A un públic en general; a un lector divers. No es tracta d'una narració lineal, raó per la qual, des del punt de vista de l'interés, estic persuadit que atraparà l'interés d'un lector que vol entretindre's amb la seua lectura i, per tant, a un lector d'ampli espectre.
Pensa seguir produint novel·les?
Després de coneguda aquesta editorial de Barcelona i segons ens surta aquesta correguda de “Llámame Germana” és molt possible que sí i que intente publicar les altres novel·les que tinc al calaix.
On està l'esperit del cronista?
He de manifestar que ser cronista del poble on vaig nàixer ha sigut una casualitat perquè en realitat el que perseguia era que no es perdera el treball d'un antecessor que va fer molt per la recuperació històrica del Villar i home molt estimat per aquesta comarca.
Des de fa anys que sóc l'arxiver conservador del llegat de Vicente Llatas i va ser això el que em va impulsar a presentar-me com a candidat a cronista.
Aquest llibre no conté cap procediment ni sistemàtica del cronista. Es tracta d'una novel·la i prou; d'una narració d'una vida d'un jove.
Ha pensat a novel·lar alguna història de la comarca dels Serrans?
Doncs novel·lar, no; però sí que tinc un relat escrit que està basat en una llegenda que va recollir Vicente Llatas de la tradició oral.
Per què no són prou coneguts els autors d'aquesta comarca?
Per començar, aquesta comarca té pocs autors i llevat d'Alfons Cervera, que és el més conegut, la resta es troba pràcticament en l'anonimat. Conec més narradors, però no tants novel·listes com es poguera pensar.
Què és el que entrebanca l'aparició d'autors de la Serrania?
Doncs no ho sé per què, tot i ser la comarca que, en relació amb la població, disposa d'un índex altíssim de nombre de llicenciats per quilòmetre quadrat, aquest aspecte està molt silenciat. Trobe que la major part de les persones que puguen estar escrivint en silenci, ho fan de la mateixa manera que vaig començar jo: escriure per escriure i avant.
Il·lusionat amb l'aparició de la novel·la?
Sincerament sí. A la meua edat, el fet que una teua història passe a negre sobre blanc, que ocupe unes pàgines i que la gent el puga llegir i interessar-se per la persona que el va fer mitjançant la lectura de la meua biografia de la solapa... doncs això em resulta gratificant.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.