cultura

LA CRÒNICA

D'exnena prodigi a brillant realitat adulta

Andrea Motis acaba d'estrenar majoria d'edat, així que oficialment ja no és la nena prodigi del jazz català, sinó una intèrpret adulta que continua lluny de la seva maduresa –encara que només sigui per raons biològiques–, però que té una important experiència acumulada en centenars de concerts. A pesar de la seva encantadora timidesa, se la nota segura a l'escenari, parlant de tu a tu –com a cantant, trompetista i saxofonista– amb els grans músics que completen el quintet que encapçalen ella i Joan Chamorro: el “mestre de mestres” Ignasi Terraza al piano, Josep Traver a la guitarra i el banjo, i Esteve Pi a la bateria.

Amb aquesta formació es van presentar diumenge a la sala gran de l'Auditori de Girona, amb l'espai reduït per una precaució potser innecessària: és cert que el gener passat Motis i Chamorro van omplir dos dies seguits el Sunset Jazz Club i que han tocat sovint en altres escenaris de les comarques gironines, però el fenomen Motis continua arrossegant un públic multitudinari, que té poc a veure amb les audiències mitjanes del jazz aquí i arreu. Les cues que es van formar diumenge a l'entrada de l'Auditori així ho demostren un cop més. Chamorro i Motis han obert una gran porta d'accés al jazz que, en un món ideal, hauria de servir per apropar el gran públic a una música que, generalment, continua sent minoritària gairebé per definició.

També és cert que, des de la seva visió profundament jazzística, Chamorro i Motis proposen “trencaments” de tot tipus: al llarg de dues hores de concert, diumenge van sonar la bossa de Corcovado, el clàssic llatí Bésame mucho, una revisió molt lliure de You know I'm no good d'Amy Winehouse –artista que, d'alguna manera, van tornar a recordar amb Body & soul, una de les seves últimes gravacions–, la preciosa versió de Louisiana o els camps de cotó d'Els Amics de les Arts i el Hallelujah de Leonard Cohen, abans d'acabar amb l'estàndard (In my) Solitude, de Duke Ellington. Un repertori pensat per crear afició i que va funcionar molt bé, com ho va demostrar la reacció entusiasta del públic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
cinema

DocsBarcelona, documentals que destrueixen els estereotips

barcelona
cinema

Una nova generació de simis regna al planeta Terra

Barcelona
Patricia López Arnaiz
Actriu

“Deixar les víctimes soles és una forma d’agressió”

Barcelona
Mireia Freixa
Historiadora de l’art

“El patrimoni només es preservarà si la gent se l’estima”

Terrassa
HISTÒRIA

Isabel Vila, la primera sindicalista i pionera de l’educació femenina

Girona
Crítica

L’encís de Bulle Ogier

Fenosa, l’escultor de la natura

El Vendrell
cinema - comèdia

Tres generacions de dones unides per la tragèdia

cinema - Animació

Viatge d’una nena xinesa amb parada a Berlín