Les noves amenaces del cinema europeu
Fa anys que el cinema perd un llençol a cada bugada. La reducció del nombre d'espectadors a les sales de cinema ja és de por. En aquest panorama, la situació del cinema europeu és, cada cop, més pobra. Perquè si a Europa el 61% de les pel·lícules són americanes, als Estats Units només el 6,5% són europees, explicava divendres l'eurodiputada Maria Badia a l'Oficina a Barcelona del Parlament Europeu. Els cineastes europeus temien que, després de la bel·ligerància global de l'IVA (cas remarcable a l'Estat espanyol) i de la pirateria, caigués ara també la protecció que la Unió Europea fa dels seus productes audiovisuals. Les alarmes van sonar, i des de Canes es va fer una resposta afinada que va ajudar a excloure la indústria audiovisual del futur acord sobre comerç i inversió entre la UE i els EUA. El Parlament Europeu, efectivament, va acordar retirar els drets audiovisuals de l'acord amb els Estats Units el 14 de juny. Aquest és un acord que beneficiarà els dos mercats (de 500 i 350 milions d'habitants, respectivament), i del qual traurà més rendiment aquell territori que estigui més organitzat. Per a l'eurodiputada socialista, aquest acord convé tant com protegir fins a l'extrem el cinema europeu. L'acord comercial es vol aprovar d'aquí a 18 mesos, un termini proper però que haurà d'avalar, amb tota probabilitat, un nou Parlament Europeu (i les enquestes pronostiquen que serà el més antieuropeu de la història). Badia recomana que no es deixi de pressionar perquè Europa se sustenta des de la convicció que és un territori de cultures i llengües diferents, i cal que es preservin. La dificultat de les institucions europees és que la política cultural, com l'Educació, és competència dels estats. Europa impulsa i potencia però no té la paella pel mànec. Tots els cineastes europeus voldrien ser, en aquest sentit, francesos perquè tenen unes quotes que els protegeixen i, sobretot, un públic que les legitima. El govern estatal ha castigat els creadors amb l'IVA. A Catalunya, les retallades estan arrasant una indústria que prometia amb títols que saben jugar a la popularitat i també les firmes més personals.
