Estructura d'estat

Mentre mig país estava pendent ahir d'un concert en què la música era un pretext, a Arbúcies divendres ja hi passaven coses. El Poparb, cita ja reverencial dins l'escena pop catalana, iniciava el recorregut de la que, presumiblement, haurà estat una de les seves edicions més arriscades. I complexes. Sense un cap de cartell amb ganxo mediàtic –durant moltes setmanes, i de manera il·lusòria, es va especular amb la presència de Manel– el festival ha accentuat enguany el seu perfil més underground, modelant una programació nodrida de grups i artistes emergents o que es mouen en circuïts fora de mercat. El Poparb 2013 ha fugit d'allò fàcil.

Ja sigui per aquesta aposta a pit descobert, o per altres circumstàncies conjunturals, el festival ha notat aquest any un descens de militància activa. O sigui de públic, tot i que els incondicionals resisteixen. Embolcallat de la intimitat i l'escenografia bucòlica de l'escenari de Can Torres, el polifacètic Pau Vallvé va obrir foc divendres amb un concert d'autor, amanit amb passatges hilarants i una actitud de bon rotllo amb reminiscències hippies.

Tot va molt millor si estem contents, oi? A l'espai central de Can Cassó, la nit de divendres no va començar bé. El Petit de Ca l'Eril, un dels plats forts de la jornada, van ser baixa d'última hora per un accident del seu vocalista Joan Pons.

La del Poparb 2013 és una batalla contra els elements, inclòs l'infortuni. Tota la pressió, doncs, va recaure sobre Quart Primera, que van defensar amb honestedat i solvència el viratge electrònic i intimista del seu darrer disc.

Per contra, Salvaje Montoya van haver de capejar excessives adversitats. Desencaixats en la programació –què coi hi feia un grup tan hilarant a l'escenari principal en horari estel·lar???–, el seu concert es va perdre davant una certa indiferència, i incomprensió, del públic. I van arribar Standstill. Amb nou treball sota el braç –Dentro de la luz–, Enric Montefusco i companyia juguen una altra lliga. La dels escollits. Amb un directe i una proposta musical absolutament singulars, van desplegar sota el cel encapotat d'Arbúcies l'espectacle Cénit, en què els jocs de llums, les imatges i les projeccions amb raig làser es fusionen creant una atmosfera tant captivadora com evocadora. Una actuació amb majúscules que s'encaixa amb les noves coordenades d'un festival que pretén remoure, i estimular, l'escena musical catalana.

Si per estructura d'estat entenem aquells elements que ajuden a solidificar un ressort clau d'un país com és la seva cultura, el Poparb n'és una. I de les robustes.