Descens a la memòria més íntima

A mig camí entre la visita guiada i la representació escènica, aquesta peça interroga sobre els familiars dels espectadors que van viure a Barcelona durant la Guerra Civil. A l'explicació històrica, crua i punyent, s'hi afegeixen la presència de testimonis (la modista del Paral·lel, la infermeraenamorada d'un brigadista i la nena que col·lecciona dibuixos d'avions enemics) per mostrar l'aire més vital dins el refugi antiaeri, que és eficaç, mentre no es demostri el contrari. És un contrapunt molt adequat a la representació Barcelona, de Pere Riera, que va triomfar al TNC i que a la tardor torna al Goya Codorníu. Perquè respon al debat de si amagar-se és de porucs i perdedors o un acte de resistència, de dignitat.

Aquest muntatge és del 2011, tot i que és el primer cop que entra dins del cartell del Grec. Es va idear dins del Projecte Vaca, un col·lectiu d'artistes que reivindica la presència femenina en les cartelleres professionals a Catalunya. Són unes interpretacions mesurades, gens grandiloqüents (ho permet la intimitat i el pes de la història del refugi on es verbalitzen). No pretenen explorar espais emocionals com a la potent Mercè, viatge i desig (2008), dedicat a Rodoreda entreteixint testimoni literari i real en una instal·lació performàntica. Al Refugi 307 són honestes amb les petites i heroiques històries.