cultura

música

Crònica

Fill del seu pare

El Festival de Cap Roig va tancar divendres la seva 13a edició amb el primer concert que oferia Enrique Iglesias a Catalunya en 13 anys. L'anterior etapa del festival va acabar programant quatre anys seguits Julio Iglesias, i ara la nova direcció ha apostat pel seu relleu natural. De fet, pare i fill comparteixen moltes coses: la mateixa actitud d'estar en una altra dimensió, gairebé les mateixes expressions (“¿Cómo está mi gente catalana?”) i sobretot la tendència a cantar cada vegada menys i a recolzar-se molt en la resta de veus del grup. I com el seu pare, Enrique provoca passions il·limitades.

Després de mitja hora de retard que es va omplir de música gravada, mentre dominava l'escenari una imatge d'Enrique anunciant una beguda, la festa va començar amb Tonight (I'm loving you), en la qual ja va introduir algun fucking you i el ritme frenètic amb el segell de Miami que marcaria bona part del concert. Ja al final del primer tema es van disparar quantitats industrials de fum, com més tard apareixerien els canons de confeti i els globus amb les seves inicials. Tot molt americà i espectacular.

Després de Dirty Dancer, amb Usher i Lil Wayne cantant des de la pantalla de vídeo, van sonar No me digas que no i les més antigues Rhythm Divine i Bailamos. Enrique s'apropava cada vegada més al públic per oferir la seva mà i algun petó molt envejat per la resta de fans, mentre l'equip de seguretat donava ja la guerra per perduda. Enrique i els seus músics es van asseure per tocar la romàntica Cuando me enamoro i tot seguit el cantant va dir: “Qui vol pujar aquí dalt amb nosaltres?” Deliri total. I no hi va pujar una noia, com era previsible, sinó una parella d'homes holandesos, d'uns quaranta anys, amb els quals Enrique va beure, es va fer fotos i va cantar Experiencia religiosa i La chica de ayer (“Una de les meves cançons favorites des que tenia deu anys”), en una versió que provocaria urticària als fans de Nacha Pop. Per als bisos van quedar l'èpica Hero, que va cantar entre el públic, provocant escenes d'autèntica bogeria col·lectiva. Després de l'hedonista I like it, Enrique es va estirar al peu de la bateria com si estigués exhaust, durant uns segons interminables, però encara li van quedar forces per tancar un concert de poc més d'una hora i mitja amb un nou Tonight i més fucking you. Inenarrable.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
música

El Jazz omple el Passeig de Gràcia

barcelona
crónica

Oques Grasses en salsa dolça

GIRONA

El manifest d’Agitart centra el Dia Internacional de la Dansa

girona
cultura

L’alt i constant mestratge de Mercè Vidal

Paola Cortellesi
Cineasta i actriu

“Els italians portem el neorealisme a l’ADN”

Barcelona
cultura

Mor Francisco Rico, un dels grans experts del ‘Quixot’

barcelona

Marc Larré guanya el premi Antoni Vila Casas d’Escultura 2024

palafrugell
cultura

La llei contra la bruixeria més antiga d’Europa, de les Valls d’Àneu, compleix 600 anys

barcelona
Novel·la Gràfica

Jaime Martín i les trementinaires del Pirineu

Barcelona