Feixuga vida obrera
El coreògraf Josef Nadj presenta la seva mítica versió de ‘Woyzeck' a Salt
Ja fa vint anys que el coreògraf Josef Nadj va transformar la buidor descrita per Büchner a Woyzeck en un cant a la tragèdia vital del proletariat. Es va poder veure en el desaparegut Sitges Teatre Internacional. Avui, (Teatre de Salt, 22.00 h) l'artista hongarès torna a un festival que el va acollir, per darrer cop, el 2005.
Josef Nadj és director del Centre Chorégraphique National d'Orléans. En aquesta proposta mostra una versió concentrada, que incideix en l'obsessiu qüestionament de Büchner sobre la naturalesa humana. Com a fi teatral o motivació transformadora, la mort és un aspecte sempre present en la trajectòria d'aquest pintor, fotògraf i ballarí de rituals. Els personatges de Woyzeck transmuten durant l'obra com el fang entre les seves mans i, per moments, adopten formes d'aparença més humana que els seus propis creadors. La mort de Georg Büchner, el 1837, va impedir que el dramaturg acabés aquesta peça, en què dramatitzava la influència d'un doctor, una dona i els militars en la vida d'un jove soldat.
De fet, en aquest Woyzeck, ou l'ébauche du vertige ressona molt la col·laboració que Nadj va tenir amb Miquel Barceló, Paso doble, el 2006 a Avinyó. Tot i que havia de ser una peça molt puntual, es van deixar convèncer per fer-la l'any següent a la catedral de Palma –coincidint amb la inauguració del conjunt escultòric de l'artista–. I, més endavant, van encreuar una àmplia gira que va passar tam-
bé pel Teatre Lliure de Montjuïc, el 2009.
Teatre i cinema
El Temporada Alta, que mira de construir ponts entre el teatre i el cinema en aquesta edició i que ja aventura que continuarà creixent més endavant, va aprofitar el Woyzeck de Nadj per projectar ahir el documental d'Isaki Lacuesta El cuaderno de barro. El documental recull l'acció de Nadj amb Barceló al penya-segat de Bandiagar, a Mali, i revela per primer cop els secrets del taller africà de Barceló. Aquesta cinta era, a la vegada, el complement de la pel·lícula Los pasos dobles (Petxina d'Or del 2011 del festival de Sant Sebastià).
Una trobada de la cobla i el jazz
La trompeta de la jove Andrea Motis afronta un altre repte, al costat del seu mentor, Joan Chamorro. Demà (Auditori de Girona, 21 h), dins el Festival Temporada Alta investigaran les connexions del jazz amb els instruments de la cobla. The New Catalan Ensemble suma nou músics de cobla amb Motis i Chamorro i l'actor Xicu Masó. En aquesta primera aventura presenten cançons a partir de textos d'autors com ara Joan Maragall, Enric Casasses, Gabriel Ferrater i Sebastià Alzamora. El repte és demostrar que la tenora, el tible, el fiscorn i el flabiol tenen swing i reaccionen bé a la improvisació del jazz, tot i que amb el seu característic timbre d'instruments de cobla.
Motis i Chamorro formen un dels duets revelació del jazz català dels últims anys. L'any passat, van crear la Sant Andreu Jazz Band, que ja és una habitual en la programació i una peça fixa en
el Festival de Jazz de Barcelona al Gran Hotel Havana
(hi actua les matinals de
diumenge i també els dies 10, 17 i 24 de novembre).
