cultura

Crítica

teatre

Genial ‘im-marse-ió'

Oriol Broggi aconsegueix unir els mons
de Marsé i Sisa amb naturalitat, i alhora, màgica

Immersió en Marsé en tota regla. Sense por, ni xarxes. Sense cap protecció. Llegir Marsé és omplir-se de saliva la boca per voler evocar les paraules escrites; notar fred als peus perquè la urgència de llegir-lo no permet trobar el lloc més idoni; i copsar com la voluntat de saber com es trenca l'aventi, pateix el fre dels adjectius i les imatges d'una Barcelona de perdedors.

Aquests són els elements que també transiten en l'espectacle, amb dramatúrgia de Pau Miró, que ha fet a partir de recosir aventis de Marsé. I no només això: el director Oriol Broggi aconsegueix que soni agermanat, però amb la seva nota de color particular, l'univers quasi galàctic de Sisa. Tot roda amb una naturalitat que sembla impossible per cosir dos universos tan personals. Però Broggi ho aconsegueix i emocionant els porus del públic, i espigolant rèpliques de personatges literaris. Torna a repartir el text d'un monòleg d'un personatge en
un grup d'actors que tracten el text en primera persona sense permetre pausa entre una frase d'una i la de l'altra (que ja va meravellar a La mort d'Ivan Ilitx, per exemple).

La proposta escènica trasllada a una sala de ball tronada, que en realitat és una clavaguera, un amagatall pudent, una cambra d'una noia malalta amb els pulmons desfent-se-li abans que dels seus pits brolli llet, o el portal on la canalla s'amaga de les obligacions familiars per construir el seu món ideal i imperfecte a partir de les pel·lícules de cines de doble sessió de barri. És una meravella, en definitiva.
Hi vagin, i prou.

Broggi torna a la persuasió de 28 i mig (en aquell cas amarat de Fellini) però ara hi escriu una preciosa i dolorosa crònica de la Barcelona grisa, poruga, vençuda del primer franquisme. En aquesta desolació, hi apareix algun esclat com, sí, el Setè cel, al primer petó.

Les interpretacions de tots els actors /intèrprets es mereixen una aclamació. I, sobretot, perquè hi ha un treballar coral, gens estrident, que fa viatjar l'espectador del riure a
la pell de gallina. Im-marse-ió fins al fons!

Adiós a la infancia. Una aventi de Marsé
Dramatúrgia: Pau Miró
Director: Oriol Broggi
Música original: Jaume Sisa
Intèrprets: Jordi Figueras, Oriol Guinart, Mar del Hoyo, Xicu Masó, Jordi Oriol, Carles Pedragosa, Alícia Pérez, Xavier Ricart, Marc Serra i Jaume Sisa.
Dimarts, 10 de desembre (fins al 4 de gener) al Lliure de Gràcia.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona
música

Twenty One Pilots actuaran al Palau Sant Jordi l’abril vinent

Barcelona