Opinió

etcètera

david paloma

Sant Antoni

A paraules em convides, Ramon Solsona escriu que sant Antoni “és un dels pesos pesants del santoral”. Primer perquè tradicionalment el 17 de gener “era la gran diada de l'hivern, gairebé com un segon Nadal”. I segon perquè sant Antoni ha generat una iconografia àmplia i “un gruix ingent de cultura popular”. Sant Antoni era el protector del bestiar i sempre ha tingut molta devoció, sobretot en l'àmbit rural.

A propòsit de la pronunciació de la t de sant davant de mot començat amb vocal, Pompeu Fabra va escriure una conversa filològica l'11 de març del 1923 per assenyalar un defecte de pronunciació freqüent que consistia a dir sanilari (en lloc de sant Hilari, amb t) i sanandreu (en lloc de sant Andreu, amb t). A la Contribució del 1898 ja els havia esmentat. Més endavant, el 1912, Fabra hi va afegir sant Antoni. Són prou conegudes les santantonades o santantonàs, una de les festes teatralizades més antigues del país. Per la forma dels mots desprenem que, davant d'Anton, la t de sant s'hi sent ben clara.

Gràcies a la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, que inclou transcripció fonètica, sabem que la t també sona a Sant Adrià de Besòs, Sant Aniol de Finestres, Sant Iscle de Vallalta, Sant Agustí de Lluçanès i Sant Hipòlit de Voltregà. També sona a Sant Andreu (Salou, de la Barca i de Llavaneres), Sant Hilari (Sacalm) i Sant Antoni de Vilamajor, però en canvi no sona a Sant Esteve de la Sarga. És l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans, amb el vistiplau del Consorci per a la Normalització Lingüística, l'autora d'aquestes informacions.

Arribats aquí, em sembla agosarat que es recomani pronunciar la t de sant, en una elocució formal, si la paraula següent comença en vocal. Fora dels casos vistos, trobaríem un munt de sants (històrics i catalans, per exemple) amb una t muda: sant Auguri, sant Ebonci, sant Idaci, sant Ot

El so de la ‘t'
El foc i el dimoni treuen el cap durant les festes de sant Antoni, anomenades santantonades o santantonàs. La t de la paraula sant hi sona ben clara. Però no s'ha de sentir la t en tots els casos que sant precedeix una paraula començada en vocal.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

dit o fet per dones

La pedra seca com una resistència

Música

In-Somni obre demà a Besalú, amb Bigott, una nova edició itinerant

besalú
música

El vidrerenc Àlex Pérez presentarà ‘Tot el que som’ al Festival Espurnes de Llagostera

vidreres
música

Sven Väth encapçalarà el cartell del festival electrònic Delirium

cassà de la selva
Cultura

Ivan Ivanji, escriptor serbi i supervivent d’Auschwitz

ART

El paper pioner d’Espais, en una exposició a Girona

Girona
Cultura

Personatges de tres obres de Guimerà a la façana de la Casa Mural del Vendrell

El Vendrell
figueres

Dibuixos del Dalí adolescent per commemorar els 120 anys del seu naixement

FIGUERES
lletres

Núria Cadenes, Jordi Masó i Maria Mercè Roca, finalistes del Llibreter

barcelona