Verdulaires

Egos Teatre és un grup sense complexos. Que s'atreveix amb tot i que sempre, per ara, se'n surt. Que els proposen fer un Casa sota la sorra? Doncs el deconstrueixen i escriuen una lúcida aventura amb barbarismes i majorets de la llengua. Que tiren pel vessant gòtic amb una peça picant d'embolic i màgia negra d'Oscar Wilde? Doncs fan una opereta com El crim d'Arthur Saville amb músics a escena i un escenari rotatori amb trampes a la vista que diverteix. Ara els ha caigut a les mans L'esquella de la torratxa. N'havien de fer una lectura dramatitzada guarnida. Doncs, per tres dies ben comptats(!) han bastit una peça enginyosa, cantada i interpretada sense paper ni faristol i que fa bona la màxima del director artístic del TNC, Xavier Albertí, de recuperar les gatades de Pitarra com a material per al segle XXI. Egos hi posa capgrossos, gegants, embotits i verdures, un aire bufonesc i un vendaval de divertida sobreactuació (sobretot quan la trama és més prima, per compensar), i aixeca una peça memorable. Ja cal que li trobin un teatre i que la gent ho sàpiga. Perquè riuran de nens a avis i celebraran els números musicals de Joan Sariols, els amants del musical. Amb les ganes de treure punta al que era un drama èpic, Pitarra va signar una gatada històrica per al teatre català, “que ara es parla”. Doncs avui Egos, amb les ganes evidents de passar-s'ho bé actuant, traspassa la simpatia al públic des del primer quadre. Hi ha un humor blanc, amb tocs d'un erotisme ingenu (ai, on es posen els porrons els homes en el cant final) que fan passar una estona divertida. En l'entreacte, l'entremès, es munten una vianda de campanya mentre canten el Taxi... al TNC! Teatre ben popular i sense cap tipus de miraments. Es cuinen l'èxit sols; “jo callo”, que diu aquell.