cultura

Israel fora dels tòpics

El 16è Festival de Cinema Jueu de Barcelona programa 6 films de ficció i 3 documentals que parlen de supervivència i aprenentatge

Si s'analitzen les pel·lícules d'Israel més premiades els darrers anys, Vals amb Bashir i Lebanon, o simplement les que s'estrenen comercialment a les nostres sales, ens adonem que ideològicament donen una imatge molt més pacifista i conciliadora del país que la que apareix als mitjans. Daniela Rosenfeld, directora del Festival de Cinema Jueu de Barcelona, que se celebra entre avui i el 15 de juny, assegura que aquests films representen “el to general de la cultura israeliana”. “Tot està molt mediatitzat pel conflicte –continua–, però quan examines la cultura i la vida d'Israel, t'adones que no té res a veure amb el que arriba, amb el que centra l'atenció del focus mediàtic.”

En aquest sentit, Daniela Rosenberg explica que totes les pel·lícules israelianes (incloses les esmentades, que denuncien la violència de la guerra) reben subvencions, sense limitacions ni condicions. “Israel és com qualsevol país, hi ha moltes coses que no apareixen als mitjans, però que existeixen. Té una cultura molt variada, hi arriba immigració jueva de tot el món, hi ha diferents comunitats i totes hi aporten coses.”

Representatiu

La programació de la 16a edició del Festival de Cinema Jueu de Barcelona, que se celebra a l'Institut Francès, inclou sis films de ficció i cinc documentals, gairebé tots inèdits a l'Estat espanyol, que representen molt bé aquesta diversitat, riquesa i defensa de valors contraris a la violència i el conflicte. També són representatives del lema del festival, Cinema obert de ment, i tenen com a fil conductor “aprendre a sobreviure, i fer-ho des de la tendresa; d'aquí que els films abordin la supervivència i l'aprenentatge en un ventall molt ampli”, s'indica al programa. La directora de la mostra diu que “totes les pel·lícules estan relacionades amb aquests conceptes: Molho, a bookstore in six chapters, The israeli code, Un voyageur, Rock the cashbah, Nono, the zigzag kid...”.

Tot i que sovint només han vingut directors, aquest any les convidades són tres directores: la veterana Agnieszka Holland (nominada a l'Oscar per Europa, Europa), que presenta In darkness, un altre relat de persecució nazi als jueus polonesos; Rama Burshtein, directora ortodoxa que parla del dilema entre matrimoni per amor o per conveniència, i Alice Agneskirchner, que recull al documental An apartment in Berlin la visió d'alemanys i jueus berlinesos d'avui sobre l'Holocaust.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Girona

Es recupera l’essència amb el retorn a la Rambla i la plaça Catalunya

Girona
SANT JORDI

L’esmorzar de la Generalitat a Girona recorda Montserrat Vayreda

girona
sant jordi 2024

“Hi ha moltes ganes de diada”

barcelona
BLANES

La diada de Sant Jordi comença amb l’Esmorzar Literari

BLANES
música

Malson Atmosfèric arriba a un final d’etapa per Sant Jordi amb ‘Si t’enyoro’

girona
cultura

Reivindica el llegat del poeta Gerard Vergés

Tortosa
LLIBRES

Neus Penalba desvela les fonts culturals europees de Rodoreda

Barcelona
SANT JORDI 2024

Biblioteques vives i imprescindibles

Barcelona

Byron: boig, dolent i perillós

Barcelona