cultura

Lluís Miñarro

cineasta

“Els cines de València i Madrid troben el film massa provocatiu”

El productor Lluís Miñarro ha dirigit el seu primer llargmetratge de ficció, Stella cadente, que s'ha estrenat en cinemes catalans i espanyols, i es veurà a molts països diferents.“Tinc emparaulats més de vint festivals de primera línia: Moscou, Munic, Marsella, Karlovy Vary, Bolonya...”, ens explica. També té un preacord per distribuir-lo a Txèquia i França, però ha topat amb dificultats per estrenar-la a València i Madrid, segons denuncia en aquesta entrevista.

Quin problema ha tingut amb la distribució de ‘Stella cadente'?
He tingut negatives de moltes sales de cinema. Malgrat les bones crítiques, la campanya de publicitat i la reputació dels festivals, alguns exhibidors no han volgut la pel·lícula. Aquesta negativa s'ha produït especialment als cinemes de València, i en segon lloc a Madrid, on es pot veure en alguna sala, però en cap cinema amb cara i ulls. No han volgut la meva pel·lícula perquè els ha molestat i perquè la troben massa provocativa. Suposo que és una mena de vet pel contingut de la pel·lícula, no sabria dir si pel tema polític, pel contingut eròtic o per tots dos. Em sembla que volen evitar tot el que no és políticament correcte, per no haver de donar explicacions o per evitar polèmiques.
S'ha estrenat en altres ciutats de l'Astat?
Sí, a Valladolid, Bilbao, Vigo, Màlaga... A Catalunya no he tingut cap problema, es pot veure a cinemes de Barcelona, a Girona...
Hi pot tenir a veure que és una pel·lícula crítica amb l'Espanya casposa i que, a més, parla d'una abdicació [la d'Amadeu de Savoia, 1873]?
La negativa va ser una setmana abans de l'abdicació. Potser si haguessin estat una mica llestos haurien pogut aprofitar-ho comercialment, però ningú ho ha lligat. No crec que sigui per aquest tema, més aviat té a veure amb un corrent actual de conformisme, d'apostar només pel més convencional, i, per altra banda, posar en qüestió pejorativament tot el que vingui de Catalunya. El cinema català ja normalment no és massa ben acollit, i en el moment actual encara menys. Hi ha un rebuig obert al cinema que ve de Catalunya, i una pel·lícula com aquesta, que parla de la mediocritat que representa Espanya, encara pitjor: parla d'un país governat per gent mediocre.
En altres pel·lícules que ha produït no ha tingut problemes?
Inicialment he tingut el mateix problema, però ara s'han ficat amb el contingut de la pel·lícula i el rebuig ha estat més frontal, sembla que la vulguin boicotejar. Hem triat una de les pitjors èpoques possibles, just abans del mundial; pensàvem que això ens donaria més facilitats i ha passat el contrari.
En països com França, ha tingut més bona acollida?
Sí. I si aquesta mateixa pel·lícula fos francesa, la rebrien amb molt més bona predisposició de distribuïdors i exhibidors que pel fet de ser catalana, seguríssim. De la versió original catalana, fora de Catalunya no en volen ni sentir parlar. Però inclús tinc una versió doblada al castellà d'aquesta pel·lícula i tampoc l'han volguda. Va més enllà de la qüestió lingüística, és un rebuig al contingut. Ja em va costar trobar distribuïdor, tot i tenir un càsting potent.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Els Premis d’Arquitectura ja han seleccionat les 24 obres candidates

Girona

De l’abús a celebrar la sexualitat, dalt de l’escenari

BARCELONA/IGUALADA
ART

Un incendi malmet part d’una exposició d'Edgar Massegú al Tinglado 2 de Tarragona

TARRAGONA
música

Sidecars: “En dos minuts no podem dir tot el que hem d’explicar en una cançó”

GIRONA
EQUIPAMENTS

El govern aprova una partida de 5,9 milions per al ‘hub’ audiovisual de les Tres Xemeneies

BARCELONA
DANSA

El coreògraf Alexander Ekman porta al Liceu un ‘Midsummer Night’s Dream’ poc shakesperià

BARCELONA
MÚSICA

Joan Manuel Serrat, premi Princesa d’Astúries de les Arts 2024

BARCELONA
RIPOLL

Ramon González i Montse Bastons guanyen els Jocs Florals Comte Guifré

RIPOLL
MÚSICA

El festival de Dixieland torna al carrer

TARRAGONA