ESTRENA
imma merino
Amor que sobreviu en l'eternitat
Only lovers left alive. Només els amants sobreviuen. És bonic, el títol de la nova pel·lícula de Jim Jarmusch: possiblement el més cool dels cineastes vius. Amb la seva calma, que en aquest cas fins i tot podria semblar desmenjament, presenta uns amants que sobreviuen per la seva condició vampírica, però que, a més a més, aconsegueixen que el seu amor sobrevisqui en el temps: que sigui etern en l'eternitat. Per aconseguir-ho, Adam i Eva (els noms arquetípics amb els quals Jarmusch ha batejat els seus vampirs) potser han de separar-se llargament per sentir el desig de retrobar-se. En començar el film, Adam (Tom Hiddleston, tan camaleònic i tan seductor) viu deprimit en un casalot desgavellat en un barri desolat de Detroit, mentre que Eva (Tilda Swinton, que, després dels seus inicis amb Derek Jarman, mai havia semblat tan acordada al món d'un cineasta) vagareja per un Tànger que sembla somiat.
La nostàlgia recíproca, doncs, mena al retrobament d'aquests amants cultes, musicals i literaris (que coneixen un vampir que és el vertader autor de les obres de Shakespeare i que han compartit moments amb Lord Byron i els Shelley a prop del llac Léman), cansats de buscar sang al mercat negre (no volen xuclar-ne directament de ningú), amb el problema afegit que pugui estar contaminada, perquè, ai, la humanitat deu estar podrida. Aquests vampirs viuen estranyats en el món contemporani, perplexos davant del rumb de la humanitat, i és possible imaginar que Jarmusch es reconeix en aquesta estranyesa fins a traspuar una certa misantropia. Aquests Adam i Eva són uns estranys en un món que no és precisament el paradís, sinó més aviat un infern. De fet, intenten viure'n al marge, cultivant el seu amor, recordant-se i rememorant moments, pensant en el sentit de l'existència, conversant sobre literatura i música, que tant agraden a Jarmusch. En aquest món a part, però, hi apareix una intrusa, la germana d'Eva: una vampira llibertina, com sorgida d'Entrevista amb el vampir, interpretada per l'omnipresent Mia Wasikowska. El seu desvergonyiment ensopega amb la malenconia dels amants.
Cinema personal i fascinant
Jarmusch, tan fidel a ell mateix en el seu gust pels personatges solitaris, calms i nocturns, no s'acosta a l'univers vampíric per renovar el gènere fantàstic, sinó per dur-lo cap al seu cinema, tan personal i un punt entotsolat, però fascinant. El film es mou en un terreny incert entre la broma i la seriositat. Potser, de fet, és una cosa i l'altra i el millor per gaudir-ho és acceptar i fins i tot celebrar aquesta incertesa. Si fos només una broma, potser duraria massa. Si fos una cosa ben seriosa, podria semblar ridícula o, com consideren alguns, pedant. O potser pitjor encara: semblaria que Jarmusch s'ho pren massa seriosament mentre es complau en una actitud refractària a certes novetats, com ara les tecnològiques: a vegades ho pot semblar, com ara quan el vinil s'associa a una sensibilitat estètica que només conservarien alguns, pocs, entre els quals el cineasta i els seus vampirs. Tanmateix, corre per les venes del film un humor que li dóna lleugeresa. I quan semblaria massa lleuger es fa present una alenada romàntica que li dóna força. Only lovers left alive té alguna cosa hipnòtica, tan pròpia del seu autor, però també és cert que a vegades sembla fet amb una certa mandra.
