Cultura

Patrimoni

Un ‘dinosaure' massa amagat

L'èxit de l'exposició ‘L'eclosió del passat' al Coll de Nargó torna a posar sobre la taula la infrautilització actual de la ruta pirinenca dels dinosaures

Coll de Nargó i Isona, al Pirineu lleidatà, acceleraran el projecte Terra de Dinosaures en els propers mesos

“Cada estiu s'ha de fer una exposició com aquesta, encara que ens costi esforços i alguns calés”. Les paraules són de l'alcalde de Coll de Nargó (Alt Urgell), Benet Fité, el municipi que ha acollit de l'11 de juliol al 28 d'agost l'exposició de gran format L'eclosió del passat: ous i cries de dinosaures. La mostra, que aquest divendres s'inaugura a l'Espai Cultura de Sabadell, ha estat visitada per poc més de 3.200 persones. Fité ho té clar: “Imagini's què significa això, per a un poble de sis-cents habitants!”

La mostra, que s'ha vist per primer cop a Catalunya, ha estat produïda per l'empresa nord-americana The Stone Company, i la seva itinerància a Catalunya és responsabilitat de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), que va optar per dur-la primer a un dels museus del món dels dinosaures que hi ha al Pirineu català, la Dinosfera de Coll de Nargó. L'ICP és, precisament, el responsable dels continguts científics d'aquest equipament. “Ens vam arriscar, però la vam encertar”, resumeix el responsable de comunicació de l'ICP, Pere Figuerola. Dur la mostra a l'Alt Urgell, però, no va ser fàcil. “La mostra ha costat uns 30.000 euros”, explica l'alcalde, que ha aconseguit reunir-ne més de 20.000 gràcies a les ajudes de les administracions, com l'Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i l'Aran, el Departament de Cultura i entitats financeres.

Però, a banda dels visitants que ha suposat la mostra pel municipi i el Mirador del Cretari –zona a l'aire lliure entre Coll de Nargó i Isona on s'han museïtzat petjades i espais de posta d'ous de dinosaures­, la presència de l'exposició també ha estat molt ben valorada pels comerciants i restauradors de la comarca, que veuen el museu com un complement “ideal” de l'oferta habitual de pesca, escalada i esports d'aventura.

De fet, el museu de Coll de Nargó forma part, juntament amb el d'Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), el centre d'interpretació de Fumanya, al Berguedà, i el Museu Comarcal de Ciències Naturals de Tremp, del projecte Terra de Dinosaures, que volia crear una ruta per les diferents comarques catalanes amb restes d'aquests animals. El projecte, però, a hores d'ara no és pas una realitat, tot i els diferents convenis signats pel govern. L'alcalde de Coll de Nargó és clar: “Quan vaig arribar a l'Ajuntament, ara fa vuit anys, ja se'n parlava... i poc hem avançat.” Fité defensa que tots els museus o recursos culturals o turístics vinculats al món dels dinosaures haurien de tenir un sol discurs: “Ens hem de retroalimentar, que qui vagi a Isona tingui ganes d'anar a Fumanya i a Coll de Nargó.” I també reclama un compromís “més gran” del govern català, sobretot pel que fa a la difusió.

En aquest sentit, Figuerola explica que “el projecte es va vendre com si fos una realitat quan era només una idea”. L'ICP és qui n'ha de desenvolupar els continguts científics, “cosa que ha tingut un impuls aquest 2013, però hi ha encara molta feina a fer”. De fet, l'ICP renovarà en els propers sis mesos el centre Dinosfera de Coll de Nargó, que se centrarà en la reproducció dels dinosaures, i també treballa en la renovació del museu d'Isona. Fité avança, però, que Coll de Nargó i Isona acceleraran i treballaran conjuntament “perquè sembla que al Berguedà els interessa més la mina de carbó”.

La mostra L'Eclosió del passat se centra en la reproducció dels dinosaures i inclou rèpliques i fòssils reals d'ossos i ous de diversos grups d'aquests animals. La mostra és interactiva i hi ha la possibilitat de tocar diverses de les peces i que els nens excavin per trobar ous de sauròpode. L'estrella, però, és la reconstrucció d'un embrió d'oviraptor trobat a la Xina i conegut com a Baby Louie.

Sabadell recupera el triceratops

Va ser la icona del Crusafont del 1986 al 2009, quan es va desmuntar. Des de llavors, els sabadellencs no han deixat de reclamar-lo. Aquest divendres de festa major, el triceratops i una petita mostra sobre la seva espècie tornen a la ciutat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.