cultura

Pont aeri al Temporada Alta

El festival de tardor de Catalunya engega demà amb un viatge de Sol Picó pels seus 20 anys de coreògrafa

La coreografia, íntima, il·lustra una dona que ja coneix els seus límits i que viu amb por al fracàs

Sol Picó odia els avions, tot i que no pot evitar-los per culpa de la seva carrera com a coreògrafa. Durant 20 anys, ha anat perseguint aquesta fòbia i ara, en part, és una excusa per fer una mirada a tota la seva carrera i plantejar-se algunes reflexions. Aquest espectacle d'una hora de durada, el que podria ser un pont aeri de Barcelona a París (pot sonar a sorna quan el TAV continua enfangat perquè es va escolar aigua en una crescuda del riu Güell, presumiblement), serveix per inaugurar el Festival Temporada Alta. També s'ha previst una funció per dissabte (18 h) fora de programa. Sol Picó farà dues setmanes, pràcticament a la Sala MAC del Mercat de les Flors. És una obra íntima, el que ajuda a explicar, segons Narcís Puig, de l'equip directiu del festival, revela que així es visualitza que el Temporada Alta és l'ecosistema d'espectacles de molt divers format. I fan una picada d'ullet a la dansa, en una edició que s'hi presenten una quinzena de coreografies.

One hit wonders repesca els millors moments de la ballarina, però més que per revisitar-los (amb una mirada de patrimoni de la dansa) h fa per viure'ls des d'una altra pulsió. El seu cos ha canviat i ella, sempre apurant al màxim, li exigeix que respongui amb, quasi la mateixa il·limitació que fa dues dècades. Els que coneguin la trajectòria de Picó, podran trobar moviments de Bésame el cactus (2000); La dona manca o Barbi-superstar (2003); Paella mixta (2004); Memòries d'una puça (2012); i D.V.A. (2012). No se'ls cita concretament. No apareixen cronològicament sinó a partir de les reflexions d'aquesta artista que s'enamora i després tindrà la por de la pèrdua. Ernesto Collado l'ha ajudat en la seva vessant de dramatúrgia a l'hora d'anar introduint-hi textos (també apareix en veu en off). El company d'escena és Joan Manrique, un membre habitual de la seva família artística estable (ha estat escenògraf, faquir, actor...). Picó ja no és la jove que s'enfrontava a la vida sense límits; ara és una dona que té més por al fracàs.

LA XIFRA

170
espectadors
seran els privilegiats que assistiran a l'arrencada del festival a La Planeta. Dissabte repeteix sessió a la tarda.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona