cultura

Les cendres de Tom Sharpe, a Mieres

La marmessora, Montserrat Verdaguer, continua treballant en la biografia autoritzada de l'escriptor

La projectada Fundació Tom Sharpe continua fent gestions per consolidar-se

Les cendres de l'escriptor anglès Tom Sharpe, mort a Llafranc el 6 de juny del 2013, descansaran finalment al cementiri de Mieres (Garrotxa). L'autor de Wilt volia ser enterrat al cementiri de Trockrington, una ermita de la zona de Cambridge, però finalment la seva família, sense fer cas dels seus desitjos, va decidir incinerar-lo.

Ara, la seva amiga, marmessora i biògrafa autoritzada, Montserrat Verdaguer, ha pogut aconseguir la meitat de les cendres, i ha optat per traslladar-les al cementiri del seu poble natal, un indret que també era molt apreciat per Sharpe. En els pròxims dies hi ha d'haver una reunió amb el Bisbat per acabar de decidir si les restes es podran dipositar en una tomba a terra, a l'estil dels cementiris anglesos, amb una làpida, o bé en un nínxol propietat de la família Verdaguer.

La família de l'escriptor ha posat la casa de Llafranc a la venda, mentre la projectada Fundació Tom Sharpe continua fent gestions per consolidar-se parlant amb altres entitats i la mateixa administració, per trobar l'espai adequat i els fons necessaris per al seu funcionament.

El mes de març passat la fundació va rebre 22 caixes amb documentació literària de l'escriptor que encara eren a Cambridge. Falta per lliurar una part de la correspondència i “possiblement” algun dietari, que la vídua i els fills van anunciar a Verdaguer que encara es quedarien un temps més per llegir-ne tots el contingut.

Entre el material que ja s'han pogut ingressar en el fons destinat a la Fundació Tom Sharpe de Palafrugell hi ha llibres, manuscrits de les novel·les i dos quadres inspirats en Wilt, l'obra de més èxit de l'escriptor, que també ha llegat les pipes, les màquines d'escriure, la biblioteca, correspondència, contractes, dietaris i moltes fotografies, ja que durant els anys que Sharpe va viure a Sud-àfrica va esdevenir un lluitador antiapartheid, fins al punt que va ser tancat i expulsat del país.

Montserrat Verdaguer, metgessa de professió i que va esdevenir la persona de més confiança de Sharpe, continua treballant en la biografia de l'escriptor, que va viure un bon grapat d'anys a Llafranc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
Margarida Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen