cultura

Crítica

teatre

Un monòleg de laments i lucidesa

‘Timó d'Atenes' mostra un prisma nou de l'actor Julio Manrique

L'adaptació que es pot veure del Timó d'Atenes, de Shakespeare, centra tota la mirada en el desencís d'aquell personatge d'èxit, mecenes, que tothom volia amic i li feia companyia i que, de sobte, un dia es troba sol. Selvas i Pompermayer envien, molt encertadament, aquest personatge desolat a l'abocador. El seu cos és una desferra del que va ser, una rampoina inservible que només espera la mort. És llavors quan aquell galant enginyós es converteix en el més agre dels bufons, escopint insults i detectant la baixesa de cada acció de la societat d'Atenes. Julio Manrique presenta un personatge, per moments antipàtic, que crida i es desespera, fins al punt d'enfollir, quan descobreix la mentida en què ha viscut la seva vida. A partir de llavors, el cinisme i la mirada perduda reconcilien el personatge amb el públic. Manrique, doncs, presenta un nou prisma de la seva interpretació, quasi expressionista, de crit i puntada, d'una lletjor que trasbalsa. La pega d'aquesta peça, que no para de llançar dards a la hipocresia i a tot tipus de falsedats (d'artístiques a polítiques), és que no permet l'evolució de la resta de personatges. Tots els actors estan en el to que correspon per fer evident l'engany de Timó, però no tenen prou recorregut per justificar les seves baixeses. Només Flàvia (Marta Marco), que s'insinua una història d'amor ingènua i no corresposta, o Alcíbades (Òscar Rabadán), d'una integritat marcial, i Apemant (Jordi Rico), també d'una solitud de pedra picada, surten relativament indemnes d'aquesta foguera de les vanitats. Després d'estrenar-se al Festival Shakespeare, la peça torna amb millores per garantir la sonoritat dels actors i amb la mateixa eficàcia per passar del blanc pulcre a la brutícia més escampada, un espai escènic molt ben trobat que ara és compatible amb un bon àudio.

Timó d'Atenes
Adaptació: S. Pompermayer
Director: David Selvas
Intèrprets: Julio Manrique, Marta Marco, Jordi Rico, Mireia Aixalà, Albert Ribalta, Enric Auquer,Oscar Rabadán iFèlix Pons
Dimarts, 4 de novembre (fins al 30), a la Biblioteca de Catalunya


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
Margarida Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen